La veritat del clown és una veritat universal. I la veritat de Carlo Mô neix de les seves emocions. Aquest va ser el motor que va empènyer aquest pallasso a enfilar-se en unes crosses i dibuixar la ‘eMe’ amb qué ha escrit aquest muntatge que ara ens presenta.

Com va sorgir la idea de treballar amb unes crosses?
Estava en un moment personal i emocional esgotador i en el meu local d'assaig tenia unes crosses que havíem trobat a les escombraries. Em vaig penjar d'elles i em vaig sentir descansat, ajudat. Llavors em vaig posar un abric per protegir-me i vaig començar a sentir-me abrigat. Vaig buscar la manera d'ocultar les meves cames i en aquesta posició, aparentment incòmoda, em vaig començar a sentir tranquil, segur... I a partir d'aquí vaig començar a jugar i improvisar amb aquest nou estat.

I per què incorporar la música de Mahler?
Estava llegint un llibre on descrivien un enterrament i parlaven de Mahler i de què significava en aquell moment tan important la seva música. Així que la vaig buscar al spotify i em va encantar. Vaig sentir diferents simfonies i vaig pensar que volia treballar en algun moment amb alguna música d'ell. Quan em vaig penjar de les crosses un dia la vaig posar i vaig sentir que els "Planetes s'alineaven"... Era la rima perfecta d'imatge i música.

De què vols parlar a 'eMe'?, de les discapacitats?, dels entrebancs de la vida?, del dolor?
Quan faig una obra no penso en allò que vull explicar, quan ja l'he acabada que me la miro i en penso: per què he fet això? I el resultat acostuma a tenir a veure amb la meva manera d'entendre la vida. I eMe és un missatge de superació davant l'adversitat tant a través de la imaginació, sobretot, com d'acceptació de la realitat i les seves maneres de tirar endavant.

Els pallassos sabeu fer del dolor poesia i somriure, quin és el secret?, la recepta?
-No n'hi ha!!! Cada clown busca la seva manera d'intentar-ho. Jo intento humanitzar el drama apropar-lo amb la innocència per fer-ho més proper i suportable. Hem d'aconseguir que la gent quan veu el Guernica, per exemple, vegi l'emoció d'allò que representa, no la mort i la destrucció. L'art humanitza i el clown ens ajuda a suportar allò que és insuportable.

Dius que jugues amb les teves emocions per crear els teus espectacles. Ens ho expliques?
Sempre parteixo del treball amb la veritat i la primera veritat indiscutible són les nostres emocions. I jugar és investigar, portar-les fins als seus límits i sorprendre'ns de fins a on podem arribar.

Com ha estat la feina amb el Leandre Ribera? Què ha aportat a l'espectacle? Per què és important la mirada externa quan els espectacles són tan personals com els teus?
Treballar amb en Leandre és un somni fet realitat. L'aportació més important per mi ha sigut que he pogut fer coses que no m'atrevia a fer malgrat que les volia fer, donar-me més temps i no fugir de l'emoció principal. La mirada externa és important sempre que et puguis entendre amb qui mira i la mirada d'en Leandre era una masterclass .

Fa dues dècades que treballes, com ha evolucionat el teu llenguatge?
Moltíssim. Com a la vida mateixa, tots creixem, canviem, evolucionem... Jo abans parlava molt i la meva part d'humor gestual era molt hiperactiva. Ara estic molt més tranquil, només faig humor gestual, ja no parlo i m'endinso més al meu interior. No busco el riure, és el que em passa el que fa riure.