L'ICUB ha impulsat un procés de recerca per conèixer quines haurien de ser les necessitats que hauria de cobrir una hipotètica plataforma digital pública quant a emmagatzematge, reproducció i retransmissió de contingut audiovisual més enllà de les plataformes disponibles en el mercat actual.
L'ICUB ha impulsat un procés de recerca per conèixer quines haurien de ser les necessitats que hauria de cobrir una hipotètica plataforma digital pública quant a emmagatzematge, reproducció i retransmissió de contingut audiovisual més enllà de les plataformes disponibles en el mercat actual.
Una nova plataforma de vídeo per l’Institut de Cultura de Barcelona?
La cultura digital ha posat al servei del teixit cultural i la ciutadania en conjunt un espai d’interacció sense precedents. La capacitat d'accedir, compartir, avaluar i emular nous continguts a través d’internet han generat una sèrie de potencialitats que han canviat per sempre la forma de producció, distribució i consum cultural.
Alhora, la digitalització també ha comportat una sèrie de processos d'innovació econòmica que la indústria cultural ha sabut canalitzar tan sols en part. Processos que, en general, han estat lligats a les grans corporacions que disposen d'una major capacitat de rendibilitzar el seu capital gràcies als grans volums d'arxius i capacitat comunicativa mitjançant una economia d'escala.
Per això, investigar quins mecanismes es poden habilitar per afavorir des d'una perspectiva social i econòmica al teixit cultural d'escala mitjana i petita és un dels grans reptes pendents per part del sector. Una capacitat que ha d'anar lligada alhora a una redistribució dels recursos més justa i racional i a una nova estratègia de difusió que afecti els formats i a les maneres d’accedir i participar. Treballar per una alternativa a les lògiques purament mercantilistes existents en el mercat és un repte cada cop més necessari. Aquest treball, a més, ha de ser compartit entre l’administració pública i el sector cultural que reconegui el valor públic de la cultura.
Per tot això, entre desembre del 2022 i maig del 2023, des del programa Cultura Viva, es va dur a terme un procés de recerca per conèixer quines haurien de ser les necessitats que hauria de cobrir una hipotètica plataforma digital pública quant a emmagatzematge, reproducció i retransmissió de contingut audiovisual més enllà de les plataformes disponibles en el mercat actual.
Es tracta d’oferir una alternativa eficient pel teixit cultural de la ciutat i per la mateixa ciutadania, basada en la plataforma descentralitzada de codi obert Peertube, que garanteixi un ús adequat de dades privades i en condicions de servei públic.
En aquesta fase inicial de conceptualització i prototipatge, es va estudiar la millor manera de posar en relació el públic de continguts digitals i els creadors/es i els treballadors/es culturals de la ciutat. Es va incloure en aquesta recerca representants d’alguns equipaments culturals públics de la ciutat que, en els últims anys han vist com s’han incrementat les seves necessitats tant de distribuir com emmagatzemar contingut digital i, al capdavall, posar-se en contacte amb un públic que s’hi acosta a través de les pantalles.
Des de l’ICUB s’ha observat que aquest trànsit de continguts culturals digitals es concentra molt en molt poques plataformes i per això es considera oportú saber quines opcions existeixen en l’àmbit de l’economia social i solidària per oferir alternatives.
Procés de treball per a la creació de la nova plataforma
La metodologia del projecte pilot es va desplegar en dues línies de treball per a la generació d’un ecosistema d’usuàries creadores de continguts:
Per una banda, es va decidir treballar amb la comunitat Cultura Viva. És a dir tots, aquells projectes que operen sota el paraigua del programa Cultura Viva i que generen contingut digital o arxiu de les seves activitats en format digital. Aquests projectes són l’Arnau Itinerant, la Xarxa de Ràdios Comunitàries, La Veïnal, Arxius Oberts i el Festival Acció Cultura Viva.
Per altra banda, creant un grup de treball que inclogués diferents tipologies d’equipaments culturals de la ciutat com centres cívics, fàbriques de creació, museus i biblioteques. Es tractava de valorar i determinar quines necessitats tenen i com s’hauria de dissenyar una plataforma que els hi donés servei en aquest àmbit.
En la seva primera fase, el projecte ha contemplat els següents objectius:
- Recerca per a establir un consens de conceptes, i generació de documentació prèvia i posada en valor de coneixement existent.
- Desplegament d’una instància experimental de la plataforma que doni suport al procés de disseny participatiu.
- Procés de treball i acompanyament amb els agents de l’ecosistema per definir:
- Necessitats tècniques, casos d’ús i funcionalitats de la plataforma
- Capacitats existents i necessitats formatives
- Protocols de llicències i drets
- Costos, oportunitats de generació d’economies no precàries i sostenibilitat
- Procés d’identificació de continguts existents que es puguin migrar a la plataforma
- Creació de continguts i materials d’informació, conceptualització i difusió del procés i els resultats obtinguts
En aquests dos grups de treball, metodològicament es va dur a terme un procés de recerca participativa en quatre etapes: un qüestionari, una jornada de disseny col·lectiu, una entrevista en profunditat i una sessió de retorn i posada en comú.
Els participants en aquest procés de recerca han estat.
Comunitat Cultura Viva
- Festival Acció Cultura Viva
- Arxius Oberts
- La Veïnal
- Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona
- Arnau Itinerant
Equipaments i gestors públics
- Coordinació de la Xarxa de Centres cívics de l’ICUB
- Consorci de Biblioteques de Barcelona
- Fabra i Coats, Fàbrica de Creació
- La Central del Circ
- Hangar
- Centre Cívic Casa Golferichs
- Direcció de comunicació digital. Ajuntament de Barcelona.
Conclusions i resultats preliminars
D’acord amb els qüestionaris, les jornades de disseny col·lectiu i les entrevistes en profunditat realitzades amb la comunitat Cultura Viva i els diferents equipaments culturals de la ciutat, s’han arribat a unes conclusions preliminars que es resumeixen breument a continuació:
- Diversitat de continguts: la plataforma ha de ser capaç de suportar una àmplia gamma de continguts, des de vídeos curts per a promoció fins a vídeos més elaborats com documentals o vídeos de conferències, xerrades o debats.
- Allotjament i difusió multicanal: la integració amb plataformes com YouTube, Vimeo i d’altres, juntament amb la difusió a través de xarxes socials, correus electrònics i pàgines web, és essencial per a arribar a una audiència més àmplia.
- Col·laboració comunitària: permetre la col·laboració i contribució de la comunitat en la creació de continguts incrementa el volum de dades gestionades i el cost del servei, però és una opció interessant per a involucrar més a la ciutadania (repositori de vídeo com a servei ciutadà).
- Formació i suport: proporcionar recursos de formació en edició de vídeo, gestió de drets i llicències digitals pot millorar la qualitat del contingut.
- Gestió de drets: la plataforma ha de tenir eines eficaces per a la gestió de drets d'autor i llicències per a assegurar la conformitat legal.
- Accessibilitat: la inclusió de funcionalitats com la subtitulació automàtica o altres opcions d'accessibilitat és essencial per a garantir que el contingut sigui accessible per a tothom.
- Monetització ètica: si es decideix explorar la monetització, cal fer-ho dins dels paràmetres de l'economia social i solidària, assegurant un retorn econòmic just per a les persones creadores i artistes.
- Suport a diferents formats: la plataforma ha de ser versàtil per suportar diferents formats de vídeo i adaptar-se a les necessitats de cada projecte o organització.
- Centralització de gestió: considerar la centralització de la gestió de continguts i drets per a una millor organització i control.
- Exploració constant: caldrà obrir-se a noves oportunitats i col·laboracions, com la integració amb altres formats digitals o artistes, per a enriquir l'experiència de l'usuari i promoure la cultura i les arts de manera efectiva.
En resum, les organitzacions culturals i biblioteques destaquen la importància de diversificar els formats de vídeo per a la promoció, la documentació i la difusió. També es posa èmfasi en les llicències Creative Commons i l'accessibilitat. La monetització dels vídeos es considera un dels aspectes de més complexitat però de major potencial, i es recomana explorar la col·laboració amb artistes i altres formats digitals per a oferir-los un suport tecnològic ètic a la creació des de la política municipal.
Aquesta recerca i les conclusions i la informació que va generar són un primer pas per a considerar la possibilitat de la construcció d’una plataforma alternativa de codi obert i lliure circulació de continguts digitals culturals que hauria de construir-se en cooperació entre l’administració pública i el teixit cultural de la ciutat.
La recerca va ser impulsada per Cultura Viva de l’ICUB i duta a terme per Bitlab, cooperativa especialitzada en innovació cultural i social.
Per enviar a:
Fàbriques de creació
coordinacioart@lacentraldelcirc.cat
comunicacio@lacentraldelcirc.cat
ICUB
XARXES DEL PROJECTE
No hi ha xarxes relacionades
ACCIONS RELACIONADES
No hi ha accions relcionades