La Història és un conte real

Des del seu inici, un dels objectius de Memòria Viva - Xarxa de comunitats de memòria ha estat implicar en el treball i la reflexió sobre la memòria col·lectiva a actors que, habitualment, queden exclosos d’aquest àmbit o no s’hi senten especialment interpel·lats. Aquest pot ser el cas tant de les escoles com dels infants. Entenem que els centres educatius no han de ser llocs on només es transmet el coneixement existent, sinó que també han de ser llocs on s’investiga i es produeix nou coneixement. No parlem d’un coneixement científic i amb pretensions d’objectivitat i universalitat, sinó d’un coneixement situat i significatiu per la comunitat i pel territori. Fer història i construir relats memorials des de l’escola i amb els infants és indicador d’una bona salut cívica i democràtica.

La memòria de la ciutat és un relat que es construeix col·lectivament, però en aquesta col·lectivitat no acostumem a trobar-hi els infants i en aquest relat els infants no hi acostumen a aparèixer representats —com tampoc les persones migrants—, com si no fossin actors de les històries que ens expliquem. Què podem aprendre, de quines noves maneres podem entendre la nostra pròpia història si parem atenció al paper dels nens i nenes i a la manera com aquests s’hi relacionen?

La publicació "Històries d'un viatge" presenta un relat polifònic i descentrat, format al seu torn per relats múltiples i per fragments de relats i representacions. Un relat compost que ens parla de multitud de petits fets diferents i, alhora, d’un únic fet: el d’abandonar el lloc on hom està arrelat per viatjar a un altre lloc i provar d’arrelar-se de nou allà. Aquesta pot ser una experiència compartida, però no única. No tothom que ha migrat ha tingut les mateixes experiències, ni ha sortit del mateix punt de partida.