El paisatge és una construcció de les maneres en què les comunitats humanes al llarg del temps hem organitzat la natura. El paisatge està fet en funció de les nostres trajectòries culturals i és, per tant, la materialització d’allò que col·lectivament hem anat creient que havia de ser el futur.

Actualment el temps en suspens al passeig de Can Tunis i al Far de Montjuïc acull camions endormiscats i records de les persones que van viure a aquest barri ara tapiat. Què diu de nosaltres aquest fragment de ciutat relegat al marge, atrapat entre el tràfec de cotxes de la Ronda Litoral, l’anar i venir dels vaixells del port i el vol de les gavines?

Ara que Can Tunis i el Far de Montjuïc estàn pràcticament deshabitats reprenem la premissa que planteja l’antropòloga Maria Frederika Malmström i volem caminar aquest paisatge “parant atenció als records que exploren el poder afectiu persistent que encara poden tenir les coses sobre la manera en què els records es conserven i es comuniquen mitjançant relacions efectives amb objectes específics”. 

Perquè, parafrasejant el títol de la novel·la de Candel, volem reconstruir a peu els fragments d’aquest paisatge trencat en companyia de les persones que l’habitaven.