El projecte Música al carrer, emmarcat dins del programa Cultura Viva de l’Institut de Cultura de Barcelona, experimentarà un creixement exponencial a partir del proper mes de setembre. Si a dia d’avui la ciutat disposa de 18 punts reservats per a la música en viu, tots ells al districte de Ciutat Vella, després de l’estiu la xarxa s’ampliarà fins a prop dels 50, distribuïts per tota la ciutat. Com a transició, el proper mes de juny s’iniciarà una prova pilot que portarà la música al carrer a cinc districtes. L’ampliació d’aquest circuit s’emmarca en el desplegament del Pla de Drets Culturals de l’Ajuntament de Barcelona, presentat ara fa un any. En concret, és un dels punts inclosos dins de la mesura Cultura i espai públic: dret a l’accés i a la participació cultural al carrer, que  avui es presenta, i que recull una bateria de propostes d’actuació amb una mirada transversal i ambiciosa, com la posada en marxa d’El Cilindre d’Horta, una nova fàbrica de creació centrada en l’art urbà; la incorporació de la mirada cultural en la planificació urbanística de la ciutat; l’impuls de les superilles culturals; la constitució d’una Comissió de Nit per abordar de manera conjunta els reptes a l’entorn de la nit i la seva dinàmica cultural, o la incorporació del principi de l’agent de canvi, habitual al Regne Unit, per preservar l’ecosistema de sales de música i concerts en directe. 

La nova mesura neix de la defensa de l’espai públic  com a un dels els escenaris principals de la vida cultural de la ciutat. I, per tant, cal garantir-ne l’accés per permetre el dret a la ciutat i a la participació cultural de manera sostenible, atenent necessitats i realitats molt diverses i fent compatibles aquests usos amb la convivència veïnal. La mesura és un recull de projectes i línies d’actuació que busquen reconèixer i posar en valor les expressions culturals que tenen lloc a l’espai públic i generar les condicions adequades perquè s’hi desenvolupin. Inclou una bateria d’actuacions, amb pressupost i calendari de desplegament ja definits, que impliquen l’actuació coordinada entre diferents agents i entitats socials i culturals i es caracteritzen per la transversalitat, també entre les àrees de decisió política implicades en fer possible el seu desplegament. I que tenen com a objectiu comuns els següents: 

• Aportar la mirada cultural a la planificació urbana de la ciutat per garantir la conservació del patrimoni, l’expressió de les memòries i l’exercici de la creativitat.
• Garantir l’ús cultural de l’espai públic i l’expressió de totes les pràctiques presents a la ciutat
• Aprofundir en noves formes d’ús cultural de l’espai públic i en la recuperació d’altres que s’havien perdut
• Incorporar la mirada ambiental en la reflexió, la creació i l’execució de l’acció cultural. 
• Reduir els desequilibris existents entre els usos culturals de l’espai públic en les zones i barris diversos de la ciutat. 

La mesura dedica una atenció especial a estudiar el paper de la cultura en l’estratègia de pacificació dels carrers impulsada en els últims anys des de l’Ajuntament. Potenciar les superilles com a espais per a la cultura legitimada i no legitimada, tant la que s’impulsa des dels estaments i entitats formalment reconeguts com a culturals com la que sorgeix de la iniciativa ciutadana; modificar la normativa que limita els usos culturals de les zones exteriors dels equipaments culturals de la ciutat; vetllar per la descentralització de l’activitat cultural a la ciutat i fer una planificació urbanística que incorpori la mirada cultural són altres de les accions de la nova mesura que s’aniran desplegant al llarg dels propers mesos. 

El detall de les accions previstes, amb el calendari d’actuacions i el pressupost, es pot consultar al text íntegre de la Mesura Cultura i Espai Públic.