Ciutat Cuidadora

El Museu Etnològic i de Cultures del Món presenta aquesta exposició temporal entorn de Maya Deren i la seva obra. Definida com a cineasta, escriptora, poeta, ballarina i etnòloga/antropòloga (va viatjar a Haití entre els anys 1947 i 1955), Maya Deren és, en essència, una de les cineastes d’avantguarda més importants, figura clau del cinema experimental del segle XX.

Els molt diversos qualificatius que se li han atorgat a Deren permeten travessar la seva obra i al·ludir de manera subtil a aquesta mirada, a aquests signes, moviments, danses i símbols propis que la fan singular i la connecten tota.

No extensa en filmografia (sis projectes acabats, i alguns més inconclusos), la seva obra –de caràcter experimental, especulativa, intuïtiva, poètica, simbòlica, visual i, en aparença, inacabada– està formada per diferents fragments entrellaçats, que no són sinó

inclinacions obstinades, repetides, però prou significatives, per acabar formant un tot unitari. És a dir: una imatge que esdevé una altra, de la mateixa manera que un concepte esdevé un altre, embastats per la càmera, o pel llenguatge escrit. Un desplegament perenne d’imatges i de textos. Sens dubte, una cadència inesgotable.

La mostra, que no es fonamenta en un recorregut cronològic ni té caràcter biogràfic, presenta una disposició «poètica», també envolupant, i profundament visual, que indueix al moviment coreogràfic i que condueix fins a l’espai final: el dedicat al seu projecte sobre Haití.

L’exposició transita, doncs, pels seus sis films acabats i també per alguns dels seus projectes inconclusos, que s’exposen en format audiovisual en alguns casos o mitjançant una selecció de fotogrames fixos en uns altres. A l’espai final, que té forma d’«arxiu», irromp el text escrit. S’hi desplega una seqüència d’imatges i de textos, sí, però també una cadència de veus que acompanyen la de Deren: les d’Alejo Carpentier o Edwidge Danticat.