Pessebre tradicional de Barcelona
Translator of
:
:
Schedule
| Days | Hours | Preus | Observations | |
|---|---|---|---|---|
|
De dilluns a divendres excepte 25 desembre i 1 gener |
d'11.00 h a 19.00 h |
Entrada Gratuïta |
Entrada pel carrer de la Font de Sant Miquel
No cal reserva prèvia. |
|
|
Dissabte, diumenge i festius |
d'11.00 h a 20.00 h |
Ajuntament de Barcelona
- Address:
- Pl Sant Jaume, 1
- District:
- Ciutat Vella
- Neighborhood:
- el Barri Gòtic
- City:
- Barcelona
Aquest any, el pessebre tradicional, que es traslladarà a l’interior de l’Ajuntament, es presenta amb una doble celebració que connecta el passat amb el present. D’una banda, commemorem el centenari de Joan Salvat-Papasseit, poeta emblemàtic que va treballar al Moll de la Fusta i va fer del mar una font d’inspiració per a la seva obra. De l’altra, la ciutat acull la Copa Amèrica, un esdeveniment en què el mar és també protagonista.
Aquest pessebre vol retre homenatge al mar, destacant el Moll de la Fusta com a escenari central, un espai que uneix la tradició i la modernitat amb el passat mariner de la ciutat. El disseny, creat per l’Associació de Pessebristes de Barcelona, inclou escenes emblemàtiques com el naixement, l’anunciació, el camí dels Reis i una escena de Sant Francesc, sense oblidar figures tradicionals i mundialment conegudes com el caganer.
El guarniment floral del pessebre ha estat possible gràcies a la col·laboració de l’equip de l’especialitat de Decorador/a en Art Floral del Taller d’Oficis Barcelona per la Natura, de Barcelona Activa.
Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.
(Vosaltres no sabeu
què és
guardar fusta al moll:
però jo he vist la pluja
a barrals
sobre els bots,
i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l’angoixa:
sota els flandes
i els melis,
sota els cedres sagrats.
Quan els mossos d’esquadra espiaven la nit
i la volta del cel era una foradada
sense llums als vagons:
i he fet un foc d’estelles dins la gola del llop.
Vosaltres no sabeu
què és
guardar fusta al moll:
però totes les mans de tots els trinxeraires
com una fandola
feien un jurament al redós del meu foc.
I era com un miracle
que estirava les mans que eren balbes.
Joan Salvat-Papasseit