Ciutat Cuidadora

Jordi Vila Rufas (Barcelona, 1924 - 2011) pertany a una nissaga d’artistes. El pare –i també mestre–, Joan Vila ‘d’Ivori’, va saber estimular els fills, Jordi, i el seu germà Francesc d’Assís (Cesc) –amb qui va col·laborar diverses vegades–, en les seves primeres passes com a artistes. Els dos germans van estudiar a l’Escola Massana, on Jordi va ser alumne des de l’any 1941, i després professor, des del 1952 i fins al 1990 aproximadament.

Descrit per Josep F. Ràfols com a pintor i retaulista, Vila Rufas ens ha llegat gran quantitat d’obra tant a edificis civils com religiosos. Com a retaulista, destacà amb obres que entronquen tècnicament amb la tradició gòtica –com són les aplicacions de pa d’or o argent o els brunyits– que transporta al seu estil a partir de la combinació amb tècniques modernes. Com a pintor, ens ha deixat obra a molts edificis d’arreu de Catalunya. Cal, però, destacar també la seva tasca com a il·lustrador i dissenyador, tant de publicitat com de recordatoris i altres efímers i objectes decoratius.

El seu estil pertany al que s’ha definit com a nova figuració de mitjans del XX, és a dir, un corrent figuratiu –o abstracte-figuratiu– coetani a les segones avantguardes abstractes amb les quals va conviure. Una figuració que ell vehiculà a partir d’un expressionisme esbossat i estilitzat, alhora que geometritzant.

Hereu d’oficis artístics de l’Escola Massana en uns anys en què encara s’arrossega cert tarannà noucentista en l’ensenyament, la seva relació amb la traditio l’expressà amb el gust per l’ús en les seves obres de la proporció àuria com a bastidor a nivell compositiu. I en una època en què la Massana s’aproximava al que s’entenia com una escola de belles arts, Vila Rufas afirmava ‘ Nosaltres som una escola d’oficis, no una escola de literatura’, donant valor així a la tradició i a l’ofici artístic, en què hi va introduir elements diferencials o de certa aproximació a la modernitat.

Obres importants en la seva trajectòria són els retaules de l’església de Sant Joan de Vilassar (1948-1954), els retaules de Sant Cugat (1953) o la capella del Col·legi Adela de Trenquelleon de Barcelona (1960). Va exposar a diverses sales barcelonines i certàmens, com la Sala Vayreda, Jaimes, els Salons de Maig, etc., i va obtenir premis en algunes mostres col·lectives, com l’Exposició Nacional d’Arts Decoratives de 1947. Fou present també a diverses ciutats espanyoles com Madrid i Salamanca, i des de París va formar part del Groupe Reflets. També va participar en diverses col·lectives a Nova York i Chicago l’any 1960.

La selecció de peces que presentem ens permet tenir una visió a vol d’ocell de les diferents vessants de la seva obra a partir, bàsicament, d’estampes, materials efímers, esbossos i dibuixos previs, els quals ens proporcionen una aproximació al procés creatiu d’un artista que mereix ser reivindicat i estudiat com un dels representants de la nova figuració catalana del segle XX.