Consell Econòmic i Social de Barcelona

El president del Consell Econòmic i Social de Barcelona defensa la col·laboració publicoprivada per gestionar els reptes econòmics i socials del present i el futur a la regió metropolitana de Barcelona.

Barcelona, ​​el centre de mobilitat laboral per a la ciutadania barcelonina i metropolitana

Equilibri entre models econòmics i de ciutat. Equilibri polític i entre actors socials.

‘Equilibri’ és el concepte central per al president del CESB, Francesc Castellana, al voltant del qual giren tots aquests aspectes que generen un impacte en una societat i que, ben encarrilada, amb uns objectius comuns i bé marcats, pot créixer econòmicament i ser alhora més inclusiva.

Castellana (Molins de Rei, 1957) advoca pel diàleg fluid entre totes les parts, cosa que inclou administracions, empreses, treballadors i sindicats per trobar una entesa. Això ha de desembocar a trobar aquests objectius comuns que donin peu a una col·laboració que potenciï la regió metropolitana de Barcelona, ​​un pol econòmic i d’ocupació que, amb una “població que creix –i envelleix–“, també té grans reptes per assumir.

Barcelona concentra gairebé la meitat del treball de la regió metropolitana

Barcelona, ​​la seva àrea metropolitana i la regió metropolitana viuen una realitat complexa. La manca d’habitatge, els reptes de la mobilitat, millorar el nivell i la qualitat de vida de les persones i procurar el creixement econòmic no és fàcil. Com s’aconsegueix? Fugint de lògiques extractivistes entre el sector públic i el privat i fomentant una “col·laboració publicoprivada” plena, on totes les parts aportin. “Hem avançat moltíssim, però continuen havent-hi fortes desigualtats”, assegura en aquesta entrevista amb Metrópoli.

La formació, clau per al desenvolupament

No hi pot haver un desenvolupament social sense una millora de la formació. Per a Castellana, s’ha millorat molt, però “encara queda per fer”. “La desigualtat es relaciona directament amb la capacitat d’oportunitats que té el ciutadà”. Possiblement, “la formació i l’habitatge són els dos temes que més afecten avui la desigualtat”.

En aquest aspecte, el director del CESB destaca una notable millora a la societat, però recorda que “hi ha persones que no arriben al títol de l’Educació Secundària Obligatòria”. D’altra banda, “tenim menys fracàs i abandó escolar i una ‘infraocupació’ en persones de titulacions superiors”.

Com combatre aquesta situació? D’una banda, Castellana advoca per insistir en polítiques que potenciïn la formació i l’acompanyament, però també invertir en una formació especialitzada, també des de la mateixa empresa. I existeixen. Es troben, creu, al Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), a la mateixa legislació i a altres entitats.

“El que no hi ha segurament és la generalització ni la motivació necessària, ni que això sigui entès per les empreses i pels treballadors de manera tan contundent com ja és”, reflexiona.

Millores en mobilitat

A la realitat laboral de les persones també és crucial la mobilitat. La majoria dels treballadors es desplacen dia a dia als seus llocs de treball. Molts, a més, inverteixen gran quantitat de temps en aquests viatges, cosa que influeix directament en la seva qualitat de vida. Per a Castellana, l’ocupació a la regió està “molt desordenada”. “Tenim una xarxa de transport públic que és correcta, però cal ampliar-la i interconnectar-la, però les empreses també han de gestionar millor la captació de talent al seu entorn territorial”, opina.

Els grans fluxos de trànsit i l’alta densitat d’usuaris a què es veu sotmesa el transport públic, segons ell, gaudirien d’una descongestió amb una xarxa de transport –també de carreteres– ampliada, però també amb un esforç per part de les empreses a promocionar els seus llocs de treball a ciutats fora de Barcelona, ​​atraient el talent local. Els treballadors, per part seva, coneixerien millor quines són les seves possibilitats a prop de casa i podrien evitar “trajectes de fins a una hora, que és temps de vida i energia de les persones”.

Així, reclama més inversions a les ciutats metropolitanes, perquè aquestes puguin seduir i facilitar que les empreses vulguin instal·lar-s’hi. Tot això insisteix, amb el propòsit d’esponjar així aquesta aglomeració econòmica i poblacional de la capital catalana.

“En aquest moment hi ha 10 nuclis territorials (a la regió metropolitana) que tenen empreses que capten un 50% dels treballadors d’aquests entorns territorials. Això, sense comptar Barcelona, ​​que juga a un altre nivell”, detalla.

I quin paper hi juguen les administracions? Barcelona hauria de mirar al seu voltant, cercant l’ampliació de l’àrea metropolitana a les dues comarques del Vallès? Quin marge li quedaria aleshores a la Generalitat?

Per a castellana, si bé és el Govern qui, des del sector públic, ha de portar la veu cantant, “per si sola no pot” encarar tots aquests reptes. Per això, la responsabilitat “és compartida”.