Universitat, Empresa i Societat
La universitat respon a les expectatives i necessitats de les empreses?
Les empreses incorporen els coneixements universitaris?
La societat civil organitzada participa en el si de la universitat?
Les respostes a aquestes preguntes ens posen davant la necessitat de redefinir el model de relacions existent entre la universitat, les empreses i la societat, per tal d’impulsar un model socioeconòmic basat en la recerca i la innovació capaç de fer front als reptes dels nous temps que estem vivint.
El desenvolupament i la consolidació de l’anomenada societat del coneixement requereix una societat que assumeixi la creativitat i la innovació com a elements que impregnin el conjunt del teixit social.
La creativitat és la porta que obre i potencia els processos de recerca i innovació, assumint que la formació és un continu al llarg de la vida de las persones i una condició necessària i imprescindible per al progrés i la competitivitat econòmica.
La universitat s’ha d’obrir a les empreses i les empreses s’han d’acostar a les aules. S’han d’establir nous mecanismes que afavoreixen el mutu coneixement i, alhora, impulsar la col·laboració directa entre el món del treball i l’universitari.
De la mateixa manera, resulta imprescindible que la societat civil organitzada participi activament en la transmissió de las demandes socials, en la definició del model universitari que necessitem, en la recerca de recursos i en el retorn a la societat del coneixement produït.
Las interaccions van més enllà de les enunciades. Hi intervenen d’altres actors socials que cal tenir en compte per sumar-los a aquest procés. La societat industrial de la qual estem sortint estava perfectament compartimentada i cada peça social es dedicava a l’acompliment de la seva tasca; la societat del coneixement, ben al contrari, exigeix posar en contacte i relacionar el màxim nombre d’elements per aprofundir en el benestar de la nostra societat
Rosa Virós
Presidenta del CESB
