Barcelona

L’origen d’aquests jardins, dedicats al poeta Eduard Marquina, és l’antic parc d’atraccions Turó Park, situat a una extensa finca propietat de la família Bertrand-Girona, que va obrir les portes l’any 1912 i va funcionar fins al 1929. L’any 1917 la finca es va incloure en la previsió d’espais verds de Barcelona, per la qual cosa estava afectada. Quan el parc d’atraccions va tancar, els propietaris van fer un pacte amb l’Ajuntament en el qual se cedia la part central dels terrenys a canvi de poder urbanitzar-ne la resta.

Nicolau M. Rubió i Tudurí va ser qui va pensar en un jardí d’ús bàsicament veïnal. Però això no va ser així durant dècades, en les quals el Turó Park va ser l’únic espai verd de la zona i un dels pocs de la ciutat. Amb els anys, tot i el progressiu increment dels espais verds arreu de Barcelona, aquest parc ha continuat tenint un ús que supera el purament veïnal.

El Turó Park és ric en espècies i en exemplars arboris excepcionals, tant pel que fa a la mida com per l’edat. Hi trobem un bosquet d’alzines, amb un sotabosc de plantes arbustives i enfiladisses pròpies de la vegetació mediterrània, com el marfull. També hi destaquen les magnòlies, els falsos pebrers, els cedres de l’Himàlaia, els til·lers, els plàtans i els arbres de l’amor. Quant a les palmeres, hi ha grans exemplars de palmera datilera, de palmera de Canàries i de la washingtònia i, entre els arbustos, hi destaquen els llorers i els baladres. Als parterres perimetrals hi ha rosers i plantes aromàtiques.

Les escultures són un element important del Turó Park: la d’Apel·les Fenosa, dedicada a Pau Casals; la de Josep Calarà, dedicada a Francesc Viñas; Un Oiseau, de Jean Michel Folan; i, a la praderia, La ben plantada, d’Eloïsa Cerdan, una peça de bronze que ret homenatge a l’escriptor Eugeni d’Ors. Presidint l’eix del parterre de les magnòlies, hi ha a la Biga de la Font de l’Aurora, de Joan Borrell i Nicolau, una estructura de bronze que representa una biga clàssica estirada per cavalls amb un parterre de rosers al davant.

En aquest espai verd, l’art també hi és present d’una manera literària. Un recorregut poètic ens permet visitar-lo, guiats per Federico García Lorca, Fernando Pessoa, Dylan Thomas, Sylvia Plath, Walt Whitman, Narcís Comadira, Salvador Espriu, Joan Vinyoli i Alfonsina Storni.

Si accedim al parc per l’entrada principal, dins un petit estany, ens dóna la benvinguda una escultura dedicada a aquest gran violoncel·lista. Està situada en una plaça ovalada al fons de la qual, a la reixa que envolta el parc, hi ha tantes portes com camins per entrar-hi: un de principal, al centre, i a cada banda dos camins perimetrals, tots emmarcats per més d’una cinquantena d’alzines molt ben retallades.

Els camins perimetrals de l’esquerra ens porten fins a una gran àrea de jocs infantils i, una mica més enllà, a dos dels espais més bonics del parc: l’estany i la praderia. L’estany és ovalat, cobert de nimfes que floreixen a la primavera. A sobre s’estén, esplèndida, una gran praderia presidida per majestuosos til·lers.

Si girem cap a la dreta trobem la plaça del Teatret, amb un quiosc de begudes per fer una pausa refrescant que ens recorda el teatre a l’aire lliure que durant molts anys va estar actiu en aquest parc. És un espai d’ombra i frescor, la zona d’estar per excel·lència, al bell mig del jardí.