Barcelona

El parc del Clot sorgeix com a conseqüència del soterrament de les vies de ferrocarril dels tallers de RENFE, inaugurats l’any 1858, i que lògicament havien tancat.

Vies i tallers van representar, durant més d’un segle, una frontera a Sant Martí, ja que separaven els seus dos centres neuràlgics: el mercat i l’ajuntament. La creació del parc va permetre connectar-los i també comunicar l’avinguda Meridiana i la gran via de les Corts Catalanes.
El parc es va projectar el 1986 segons disseny de Daniel Freixa i Vicent Miranda. El tàndem Freixa – Miranda va optar per conservar part de les estructures de l’antiga fàbrica i que anteriorment havien format part de l’estació de tren del Clot i dels tallers de reparacions del ferrocarril. Aquestes estructures s’han integrat en el parc, dotant-lo de singularitat. Les restes constructives, murs, finestres, arcs i la xemeneia delimiten els diferents espais. Alguns d’aquests vestigis han estat també integrats en la gran plaça envoltada de grades i on s’ubiquen les pistes esportives.

Les palmeres datileres (Phoenix dactylifera) i els plàtans (Platanus x hispanica) formen fileres d’un extrem a l’altre del passeig paral·lel al carrer dels Escultors Claperós, i l’heura s’enfila pels murs de l’antic taller de RENFE.
A la zona que s’estén des del Punt Verd que hi ha al parc i l’espai poliesportiu central, abunden, sobretot, pins pinyers (Pinus pinea) i alzines (Quercus ilex). També hi trobem sòfores (Sophora japonica), acàcies de fulla blava (Acacia saligna), lledoners americans (Celtis occidentalis) i pollancres del Canadà (Populus x
canadensis).
Un parell de fileres de xiprers (Cupressus sempervirens) delimiten l’espai que connecta la gran via de les Corts Catalanes amb el mercat i l’avinguda Meridiana. En un costat, el passadís s’eixampla en una plaça amb tarongers amargs (Citrus aurantium).
La zona entre l’esplanada poliesportiva i el carrer del Municipi és rica en arbustos, com el baladre (Nerium oleander), el pitòspor (Pittosporum tobira), la troana (Ligustrum lucidum), el llorer (Laurus nobilis) i la lantana (Lantana camara). Quant als arbres, els pins pinyers comparteixen espai amb les tipuanes (Tipuana tipu), un pebrer bord (Schinus molle) i un gran exemplar de parkinsònia (Parkinsonia aculeata), un parell de xiprers molt alts i els desmais (Salix sp.), entre altres espècies.

Els elements arquitectònics són molt importants en aquest parc. Es tracta dels murs altíssims amb grans arcades dels antics tallers de RENFE que hi ha repartits per tot l’espai. Bona part dels que van formar part de la façana, avui són un dels elements més espectaculars del parc: un aqüeducte d’uns 25 m de llargada situat dins un llac i que finalitza amb un salt d’aigua.
A l’interior d’una espècie de templet de planta quadrada, format també per murs de l’antic taller de RENFE, hi ha l’escultura Rites of spring (Ritus de primavera), de l’escultor nord-americà Bryan Hunt (1986). Es tracta de la representació d’un saltant d’aigua de més de 4 m d’altura fet en bronze. Està situat dins d’un estany i el completa un petit brollador amb forma de pinya, també de bronze, ubicat en un estanyol circular que hi ha davant de la glorieta.

Les fonts ornamentals també són un element destacable, la Pinya i la Cascada. Aquesta segona font, situada al lateral del parc tocant al carrer dels Escultors Claperós, ha estat totalment restaurada durant la darrera rehabilitació del parc en què s’han renovat els paviments i la jardineria de l’espai. L’altra font, la font de la Pinya, és un dels elements que dóna identitat a l’espai i també ha estat totalment restaurada

En la seva estructura és determinant el “passadís”, format per una successió de grans marcs metàl·lics de color blanc, que comença a l’extrem més proper al Punt Verd. A banda i banda d’aquest nexe de comunicació interior hi ha petits murets que separen les zones de pas de les d’estada i de joc infantil.
Quan el “passadís” arriba a la zona esportiva que hi ha cap al mig del parc, es converteix en una passera elevada que discorre per damunt d’una gran esplanada amb graderies, cistelles de bàsquet i porteries per jugar a futbol. La passera va a morir als lloms de gespa plens d’arbres i arbustos, que comencen quan s’acaba el formigó.
Aquesta és la part més jardinera del parc, amb petites elevacions del terreny cobertes de gespa i envoltades per camins de sauló, on creixen arbres i grans masses d’arbustos, tot molt esponerós. En un costat hi ha un llac i uns quants murs de l’antic taller de RENFE, amb una canalització a la part de dalt que vessa l’aigua en denses cortines, com una cascada. En una zona molt ombrejada pels pins, els murs de l’antic taller envolten les pistes de botxes i, en un altre racó, més assolellat, formen una mena de templet que guarda una escultura.