Barcelona

L’espai ocupat pel parc de la Font del Racó és fruit de l’adquisició, per part de l’Ajuntament de Barcelona, de deu solars durant la primera dècada del segle XX. En un d’aquests solars hi havia una de les fonts on els barcelonins anaven a esbargir-se a l’estiu.
Quan Nicolau M. Rubió i Tudurí va dissenyar el parc va fer dues coses decisives en el seu traçat: conservar el caire rústec i la vegetació del lloc i convertir la font en el seu centre neuràlgic.
Aquest parc va ser el capdavanter d’un cinturó de parcs −aleshores considerats suburbans− al voltant de Barcelona, que Rubió va projectar per dotar d’espais verds el futur teixit urbà de la ciutat en expansió.

La vegetació pròpia d’un bosc mediterrani es combina amb espècies més jardineres, que hi són molt presents. Així, els lledoners (Celtis australis) −alguns d’altíssims− són tan abundants com els pins (Pinus pinea i Pinus halepensis). També hi ha garrofers (Ceratonia siliqua) i alzines (Quercus suber i Quercus ilex), que comparteixen espai amb les acàcies (Robinia pseudoacacia), els pebrers bords (Schinus molle), els xiprers (Cupressus macrocarpa), les palmeres de Canàries (Phoenix canariensis) i les oliveres (Olea europaea), entre altres espècies no tan abundants com l’eucaliptus (Eucalyptus globulus) o el bellaombra (Phytolacca dioica).
En aquest parc hi ha un roure (Quercus cerrioides) que forma part del Catàleg d’Arbres d’Interès Local de Barcelona. És un exemplar majestuós de 18 m d’alçària, amb grans branques i més que centenari.

Aquest indret feréstec i frescal era el lloc preferit de l’escriptor i dibuixant català Apel·les Mestres per anar a dibuixar. L’any 1938 es va col·locar davant la petita esplanada on hi ha la font, en un nivell més baix del terreny, un monument de marbre sobre pedestal aplacat de pedra dedicat a l’artista. És obra de Francesc Socías i March, i porta la inscripció: “A Apel·les Mestres, l’amic dels infants, de les flors i dels ocells”.

L’orografia accidentada és el més notable. El parc s’enfila, literalment, per la muntanya. Per visitar-lo tenim dues opcions: pujar o baixar, en funció de les ganes de fer esport. Si comencem pel capdamunt, a l’altura de la plaça del Doctor Andreu, ens donarà la benvinguda una vista magnífica sobre Barcelona. Un cop creuem la porta d’entrada, ens endinsarem a la part més forestal del parc, cosa que canvia a partir de la Font del Racó.
Tot baixant, arribem a un tram d’escales que s’eixamplen i on les baranes, fins ara de fusta, donen pas a una barana força ampla feta amb trencadís, que ens condueix fins a la Font del Racó. Al davant hi ha una petita placeta amb bancs, també de trencadís, a banda i banda de la font. Tancant-la, enfront hi ha una placa dedicada a Apel·les Mestres, amb un altre banc de trencadís a sota, que mira cap a una altra plaça més àmplia, amb bancs de fusta sota l’ombra dels arbres.
Aquest és un lloc excepcionalment tranquil per seure-hi una estona i molt sovintejat per les escoles que hi ha a prop del parc. A l’esquerra d’aquesta plaça, un camí asfaltat amb pedra comunica amb l’entrada principal del parc, l’accés si decidim visitar el parc cap amunt.