Barcelona

També és el primer en què es va donar un nou ús a espais urbans amb equipaments obsolets. Situat en els terrenys que havia ocupat l’antic escorxador de la ciutat, és un bon exemple del nou model d’estratègia urbana iniciat amb la democràcia, basat en la dignificació de la perifèria i la recuperació del centre de la ciutat. El nou planejament de l’espai urbà va fer possible el creixement progressiu d’un espai públic extens i de qualitat, del qual aquest parc és una peça emblemàtica.

Si les palmeres de Canàries i datileres (Phoenix canariensis i Phoenix dactylifera) són les grans protagonistes del parc per la seva abundància, els pins pinyers, els pins blancs (Pinus pinea i Pinus halepensis) i les alzines (Quercus ilex) configuren un gran espai de vegetació característicament mediterrani, on també es troben grans eucaliptus (Eucalyptus camaldulensis i Eucalyptus globulus).
A tocar de la biblioteca, els baladres (Nerium oleander) comparteixen espai amb les tanques de xiprer (Cupressus sempervirens) i, a prop del palmerar, s’eleven, majestuosos, els àlbers (Populus alba). Els oms (Ulmus pumila) i els cedres (Cedrus deodara) són altres espècies arbòries presents en aquest parc. A les pèrgoles hi llueixen les glicines (Wisteria sinensis) i les buguenvíl·lees (Bougainvillea glabra).

En un dels extrems de l’estany que hi ha a la gran plaça situada a l’altura dels carrers de Tarragona i d’Aragó, l’escultura Dona i Ocell, de Joan Miró, de 22 m d’alçària, presideix el gran espai verd. Està feta amb trencadís i ha esdevingut un dels grans referents del parc. Va ser donada a Barcelona pel seu autor.

És un parc organitzat en diferents àmbits. El primer, el dels jardins per a la biodiversitat, un espai dedicat a la millora de la qualitat de l’hàbitat per a la flora i la fauna. Un indret on es crea un nou ambient per afavorir la fauna mitjançant plantacions i la creació de refugis, que atrauen ocells, papallones i altra fauna beneficiosa.
Tocant a la plaça trobarem una praderia de 6.000 m2 que cobreix un aparcament i el dipòsit d’aigües pluvials. Vorejant-la per un dels costats, plataformes de diverses alçàries es connecten per camins ombrejats amb pèrgoles cobertes d’enfiladisses que condueixen cap a la zona més extensa i rústega del parc, els bosquets. Primer, un de palmeres i, tot seguit, un de pins.
Si hi accedim des de l’accés al parc pels carrers de Vilamarí i de la Diputació, trobarem una biblioteca envoltada d’aigua. Un edifici elegant i acollidor, voltat de canals d’aigua delimitats per franges de xiprers retallats. Aquesta biblioteca pública esdevé un complement extraordinari d’aquesta gran zona verda de Barcelona.