Barcelona

L’edifici, ara ja conegut com “Can Fabra”, que ocupava dues illes, entre la fàbrica de Sant Andreu i la Fàbrica del Rec, va ser construït a finals del segle XIX. L’any 1915 l’empresa tenia més de 1.500 treballadors i en el seu moment àlgid va arribar a donar feina a tres mil persones, majoritàriament veïnes de Sant Andreu. La iniciativa de recuperar la fàbrica per al barri va sorgir dels moviments veïnals. L’espai i l’enjardinament es va anar assolint en diferents fases.

El 1989 van començar les primeres plantacions. La zona enjardinada adjacent al carrer del Dr. Balari, la Font Cibernètica i la plaça dura que l’envolta es van acabar el 1995. Posteriorment, i coincidint amb la reconversió de l’edifici fabril en la Biblioteca Ignasi Iglésias, es va completar l’enjardinament de la part posterior de la biblioteca, l’any 2000. El resultat és la creació de dos àmbits diferenciats en la seva distribució i geometria.

Un grup de lledoners (Celtis australis) ens rep en entrar. A mà esquerra, la biblioteca i, a mà dreta, un jardí reclòs amb un estany i un pont xinès de fusta. Dins l’estany, hi creixen tres exemplars de xiprer dels pantans o xiprer calb (Taxodium distichum).
Vora l’aigua hi ha pins pinyers (Pinus pinea), xiprers, (Cupressus sempervirens) alzines (Quercus ilex) un om (Ulmus pumila) i lledoners (Celtis australis). També trobem cirerers d’arboç (Arbutus unedo), que gairebé són arbres, i un gran marfull (Virburnum tinus), feijoes (Feijoa sellowiana), troanes (Ligustrum lucidum) i aladerns (Rhamnus alaternus).
El segon espai enjardinat és el contrapunt al primer jardí, més naturalitzat. La part més propera a la biblioteca és un camí de llambordes que genera parterres geomètrics. Allà hi trobarem xiprers (Cupressus sempervirens), llorers (Laurus nobilis), Eleagnus pungens reflexa i pitòspors (Pittosporum tobira). També hi ha pollancres (Populus nigra), pins (Pinus pinea) i tipuanes (Tipuana tipu). En el límit amb el carrer d’Otger, el parc presenta una filera de bancs a l’ombra de les tipuanes i un conjunt de cinc pèrgoles amb enfiladisses: bignònia rosada (Podranea ricasoliana) i glicina (Wisteria sinensis) combinades amb rosers i rosa bànksia.

Al davant de la biblioteca hi ha una làmina d’aigua, envoltada de gespa: la Font Cibernètica. Aquesta gran font ornamental va ser projectada per Ramon Llopart. És una font musical amb brolladors parabòlics i verticals que generen cortines líquides que formen figures. Telemàticament es controla el flux de l’aigua, la música i la llum per generar coreografies sincronitzades.
També és remarcable el jardí arrecerat amb forma de bala, amb un estany ovalat i el pont xinès de fusta. A l’interior del petit estany, hi creixen tres exemplars de xiprer dels pantans o xiprer calb (Taxodium distichum). Aquesta espècie creix en espais lacustres, és a dir, als llacs, estanys, aiguamolls i zones pantanoses. Per això és natural trobar-lo dins l’aigua mostrant les seves arrels aèries que sobresurten a la superfície per captar oxigen. Durant la tardor, la seva fulla es torna d’un color vermellós abans de caure. Aleshores, estany, pont i jardí formen una imatge tardorenca, d’inspiració oriental, en què els tons rovellats són els protagonistes.