Barcelona

Els jardins ja gaudien d’una gran popularitat entre els barcelonins a principis del segle XX. El 1910 el Reial Club de Polo es va instal·lar als terrenys popularment coneguts com Can Ràbia, a tocar de la carretera de Sarrià. Un espai entre l’avinguda de la Diagonal i el solar on, posteriorment, s’aixecaria l’estadi de Sarrià del RCD Espanyol.
El solar, molt més gran que l’actual espai verd, agrupava camps de gespa, pistes hípiques, aparcaments, casetes de servei, espais socials i esportius, com ara pistes de tennis i zones enjardinades amb àrees de passeig. L’any 1932 el Reial Club de Polo es va traslladar al seu emplaçament actual, a l’avinguda de la Diagonal. El parc esportiu de Can Ràbia va esdevenir l’any 1935 el complex esportiu de Piscines i Esports. El RCD Espanyol utilitzava les instal·lacions esportives com a espai per fer-hi proves de selecció de jugadors o altres activitats vinculades amb el futbol.
Al recinte de
Piscines i Esports s’hi van organitzar campionats esportius escolars, olimpíades populars, ballades de sardanes, balls i revetlles. Durant la Guerra Civil va esdevenir un centre de reclutament i durant la dictadura va recuperar la seva funció com a centre privat esportiu, anomenat aleshores “Piscinas y Deportes”. La pressió veïnal va fer que, a finals dels vuitanta, l’espai tornés a recuperar l’ús públic.

Si hi accedim pel carrer del Doctor Fleming, veurem un petit estany semicircular amb dos desmais. Des d’aquest punt, es veu una àmplia extensió que arriba al passeig, tranquil·la i mig ombrejada.
En primer terme, trobem grans exemplars d’ombú o bellaombra (Phytolacca dioca) i tipuanes (Tipuana tipu). Si voregem l’equipament privat trobem, afilerades, palmeres (Phoenix canariensis). Al passeig central hi ha un grup de pollancres (Populus nigra), n’hi ha molts en tot l’espai del jardí, i, a l’altra banda, tipuanes. En el recorregut ens apareixeran diferents exemplars de moreres (Morus alba), palmeres i margallons (Chamaerops humilis), pins (Pinus canariensis), pebrers bords (Schinus molle) i robínies (Robinia pseudoacacia). A l’altre extrem dels jardins, just a l’accés d’un aparcament privat (Bori Fontestà amb Ganduxer),sobre una gelosia de fusta,s’emparra una parra verge (Parthenocissus tricuspidata). Els baladres (Nerium oleander) que hi creixen han superat l’estadi arbustiu i han adquirit ja formació arbòria.
Al vessant nord trobem una àrea enjardinada de forma triangular i de menor superfície, que tanca l’espai arrecerant-lo del brogit urbà. En aquest espai hi ha plantats pins blancs i alzines, que tenen als peus dels seus troncs abèlies, acants i llentiscles.

Al subsòl d’aquests jardins hi ha el dipòsit pluvial de Bori i Fontestà, un dels dipòsits de recollida d’aigües pluvials que forma part de la xarxa municipal que gestiona els cabals d’aigua de pluja de la ciutat. També hi ha un pou de captació d’aigua que alimenta amb recursos hídrics el proper Turó Park, un dels parcs històrics de Barcelona i que es troba gairebé a tocar d’aquests jardins.