Les cases modernistes del carrer de Sants

C Sants, 211

El carrer de Sants conserva un cert aire de principis del segle XX: edificis baixos construïts segons l’estil de l’època esquitxen el seu traçat a banda i banda, i parlen d’un barri senzill però orgullós. Malgrat que les cases no es poden visitar per dins, val la pena aixecar el cap quan es passeja per aquesta via i contemplar les façanes.

Un tast modernista pel carrer de Sants

Les cases centenàries del carrer de Sants són habitatges senzills, molt allunyats del modernisme opulent del passeig de Gràcia. En són un exemple la Casa Jaume Estrada (de l’any 1906), al número 54, que destaca per la columna de tribunes de la cantonada i els vitralls de colors, o la Casa Miquel Tuset (1911-1914), situada al número 130, que barreja trets del modernisme tardà amb altres estils. Al número 145, de la Casa Consol Grassot (1902) criden l’atenció la tribuna i la forja dels balcons, mentre que la Casa Tomàs Vendrell (1900-1908), al número 149, és d’estil eclèctic. Al número 151, la Casa M. Araceli Fabra i Puig (1903-1905) té una singular columna anellada a la cantonada.

Una mica d’història

El carrer de Sants era la carretera que comunicava Barcelona amb Madrid. Construïda l’any 1790, al llarg del segle XIX s’hi van establir residències i comerços, i l’any 1897, amb l’annexió del poble de Sants a Barcelona, va ser engolida per la ciutat.