Barcelona

Un edifici que sura

La Torre del Gas s’aixeca a tocar de la ronda del Litoral, gairebé a la platja. La part més coneguda d’aquest edifici és l’enorme torre de 20 plantes, que es pot veure pràcticament des de tot arreu. De prop, l’edifici adquireix la seva dimensió real: són tres edificis connectats, a diferents nivells, de formes geomètriques i recoberts de vidre. La torre d’oficines, de 20 pisos, té 22.000 metres quadrats habitables. El segon bloc és un espectacular prisma rectangular que sobresurt horitzontalment de la torre central i queda surant. Finalment, adossat a la torre, hi ha un tercer espai de quatre plantes. El més espectacular del conjunt és el joc de reflexos que crea amb l’entorn: l’edifici surant, que recorda les passarel·les que connecten els avions, reflecteix l’activitat del voltant i la llum del cel.

Joc de llums

Obra dels arquitectes Enric Miralles i Benedetta Tagliabue, la Torre del Gas s’ha integrat plenament a l’entorn i ha transformat la silueta de la ciutat. Quan el sol brilla fort, des dels turons més allunyats es pot distingir una torre de plata que sembla sorgida del mar. De fet, és precisament el recobriment de vidre el que genera un edifici en metamorfosi permanent: no és mai igual, no es mostra mai de la mateixa manera. Tot depèn del punt de la ciutat des d’on mira i de la llum que cau del cel.