Al final del passeig d’Enric Granados hi ha un dels darrers edificis modernistes de la ciutat, la Casa Sayrach. Malgrat que és obra de Manuel Sayrach i Carreras, el projecte el va signar el promotor de l’obra perquè el jove arquitecte encara no havia acabat la carrera quan la va dissenyar. La bellesa d’aquest edifici rau en les formes orgàniques, un tret adoptat de l’univers gaudinià.
A l’òrbita d’Antoni Gaudí
La coberta blanca de la Casa Sayrach sembla que es fongui sota l’escalfor del sol: les línies ondulants li confereixen moviment i remeten directament a l’obra d’Antoni Gaudí, de la qual Sayrach era un gran coneixedor. La Casa Sayrach fa cantonada: el vèrtex està rematat per una columna de tribunes semicircular acabada amb una torre, i a la banda de l’avinguda Diagonal hi ha l’entrada, sobre la qual es troba la tribuna, que dibuixa un arc parabòlic. Tota la façana, de pedra llisa i sense ornamentació, recorda l’obra mestra de Gaudí, la Pedrera, que es troba a pocs carrers.
Bellesa inquietant
El vestíbul de la Casa Sayrach sembla un escenari fantàstic. Hi predominen les formes orgàniques, que transmeten la sensació de moviment i, sobretot, les línies d’inspiració anatòmica: al sostre, l’arc que dóna pas a l’escala imita l’estructura òssia d’una columna vertebral.
Patrimoni cultural
-
Eixample
l'Antiga Esquerra de l'Eixample
- Adreça:
- Av Diagonal, 423*425
- Districte:
- Eixample
- Barri:
- l'Antiga Esquerra de l'Eixample
- Població:
- Barcelona
Si vols fer una esmena sobre aquesta activitat...
FES-NOS-LA SABER