Els jardins de la Universitat Central

Els jardins de la Universitat Central - Universitat de Barcelona

G.V. Corts Catalanes, 585

Considerat de gran interès botànic, el jardí de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona té una vegetació exuberant i exòtica, amb més de vuitanta espècies d’arreu del món i alguns dels arbres més antics de la ciutat. Es va inaugurar l’any 1871, al mateix temps que l’edifici, i encara avui entrar-hi és endinsar-se en un espai natural aïllat del brogit de la ciutat.

Els patis bessons

A banda i banda de l’entrada principal hi ha els patis de Ciències (a la dreta) i de Lletres (a l’esquerra), connectats per un passadís. Són dos espais de jardineria típics del segle XIX i recorden els claustres. Al centre, un estany amb peixos, granotes i un brollador, i als quatre cantons, bancs de pedra, heura i arbres gegantins. Al pati de Lletres hi ha tarongers amargs, xiprers i un ficus de Bengala, i al de Ciències, magnòlies, xiprers i un altre ficus.

La vegetació

Els jardins de la Universitat són coneguts per la seva riquesa botànica: hi ha espècies exòtiques com ara el bellaombra ―l’únic arbre que creix a la Pampa argentina―, la iuca, el ginkgo, el cedre de l’Himàlaia, l’àloe o els roures turc i australià. També hi ha espècies tan mediterrànies com l’alzina, el pi pinyer, el xiprer, el garrofer i la figuera. Arreu, nombrosos ocells s’hi arreceren i fan brogit.