El cementiri de Montjuïc

Carrer de la Mare de Déu de Port, 56*58

El recinte va ser projectat per Leandre Albareda, un arquitecte municipal que abans havia visitat nombroses necròpolis estrangeres. La superfície està planificada mitjançant un eix de simetria de nord a sud, i els desnivells de la muntanya es compensen amb camins curts amb àmplies escalinates i trajectes llargs i suaus que afavoreixen els canvis de perspectiva.

El cementiri del sud-oest

El recinte funerari de Montjuïc, també conegut com a cementiri del sud-oest, va ser inaugurat el 17 de març de 1883 per l’alcalde de Barcelona Francesc de Paula Rius i Taulet, i com a innovació s’hi van reservar espais per a enterraments no catòlics, com ara protestants o jueus. El primer mort que s’hi va enterrar —i així consta a la làpida— va ser José Fonrodona Riva, un indià que havia estat alcalde de Matanzas (Cuba).

El cementiri entra dins la tipologia de jardí anglès, amb camins sinuosos, unes belles perspectives i un bon emplaçament de les sepultures. La vegetació hi és abundant, i el xiprer n’és l’arbre identitari. L’any 1890 s’hi havien construït 6.000 hipogeus i 70 panteons; actualment té 152.327 sepultures.

Modernisme funerari

Per l’època en què va ser projectat i construït, el cementiri va representar l’expressió del modernisme dins l’art funerari. Avui dia es considera un punt de referència i visita obligada per estudiar i gaudir del modernisme en l’arquitectura. S’hi poden trobar belles escultures, gravats i treballs en pedra i ferro en làpides, panteons i grups arquitectònics. El recinte roman obert tot l’any de dilluns a diumenge, de 8.00 a 18.00 hores.