Barcelona

Els contes i les novel·les de Pere Calders (1912-1994) són clàssics de la modernitat. Parlen de les utopies del segle XX: les meravelles de la tècnica, o els grans transatlàntics insuperables, i de com la fatalitat i l’atzar ensorren les il·lusions i les vanitats humanes. Aquest llibre mostra una faceta menys coneguda de Calders: dibuixant publicitari, ninotaire, dissenyador de cobertes de llibres i autor de gravats d’enciclopèdia. És fruit d’un treball de recerca afortunat que ha permès recuperar un munt de dibuixos inèdits i, sobretot, lligar caps entre l’obra literària i l’obra gràfica.

Ens presenta el primer Calders, autor d’articles sobre el futurisme i el surrealisme, partidari de la renovació de les arts, connectat amb les tendències més modernes de la plàstica. En els anys de la Guerra Civil, publica acudits provocadors sobre Hitler, Franco i Mussolini, sobre el Comitè de No Intervenció i sobre els "incontrolats", que seguen l’herba sota els peus de la República. Calders considera que l’humor ha de ser lliure i sap dur a la pràctica les seves idees en una època de propaganda militant i adhesions monolítiques.

A Mèxic va treballar com a dibuixant professional, en el Diccionario enciclopédico UTEHA, mentre arrodoneia un llibre inoblidable: Cròniques de la veritat oculta, publicat el 1955.