L'hidra del federalisme

Novetat

Autor/es: Francesc Pi i Margall, Xavier Domènech (epíleg), Roc Solà (coordinació) i Xavier Milian (coordinació)
Coedició amb: Tigre de Paper
Col·lecció: Barcelona Ciutat i Barris

Aquesta nova antologia permet endinsar-nos en la vida i l’obra de Francesc Pi i Margall, el pensador peninsular contemporani més rellevant i original que hem tingut, a partir de la seva comprensió de tres aspectes clau: el federalisme, el socialisme i la qüestió colonial.

Encara que Francesc Pi i Margall és majoritàriament conegut avui en dia per haver ocupat la presidència del poder executiu de la Primera República espanyola durant poc més d’un mes, també va ser el principal dirigent de l’extrema esquerra republicana, un escriptor prolífic i un propagandista incansable de la causa federal. L’obra de Pi ens dona accés a tot un ventall d’experiències, temàtiques i processos socials de la història d’Espanya, entre els quals destaquen els intents de capgirar republicanament i federalment la construcció de l’Estat liberal, la dimensió explícitament socialista de la democràcia i els contextos de guerra i revolució antiimperial. En definitiva, l’obra de Pi ens endinsa en les temptatives, sovint derrotades, de reorganitzar completament les relacions polítiques, administratives i econòmiques que havien consolidat el despotisme de les classes dominants al llarg del segle XIX.

Aprofitant que es compleixen dos-cents anys del naixement d’aquest apòstol del republicanisme democràtic, aquest llibre reuneix una selecció de textos que pretén mostrar l’evolució i vivacitat del pensament pimargallià. La majoria d’ells no havien sigut editats des que es van publicar per primera vegada i quasi tots s’ofereixen per primer cop traduïts al català. A més a més, l’antologia compta amb un nou estudi introductori preparat per Xavier Granell i Jaume Montés i un epíleg de l’historiador Xavier Domènech, els quals ens situen en la realitat social i política en què Pi va viure i escriure i, també, en el seu llegat posterior. L’hidra del federalisme, com despectivament van qualificar a aquells que, com Pi, volien acabar amb totes les injustícies, obre la porta a repensar els problemes del present des de les lluites del passat.

Història

Política

Societat

Ideologies Polítiques

Francesc Pi i Margall

Francesc Pi i Margall va néixer a Barcelona el 1824, al si d’una família d’extracció popular. Un cop va acabar els estudis de Dret, va marxar a Madrid per intentar viure del periodisme. Poc després va ingressar al Partit Democràtic, on esdevindrà un dels primers líders lluitant per la reforma social, el protagonisme plebeu en la revolució democràtica i la construcció d’una República federal. Després d’un breu període d’exili a París, l’impuls antiborbònic de la Revolució de 1868 va permetre que fos escollit diputat en unes Corts Constituents en què va destacar, com un dels principals flagells del govern. És amb l’arribada de la Primera República espanyola i la seva fugaç presidència que Pi serà recordat sempre. Primer com a ministre de Governació i després com a president del poder executiu intentarà impulsar un programa amb àmplies mesures socials, acabar amb la guerra carlina i aconseguir el reconeixement de Cuba i Puerto Rico. Derrotada la República, el llarg període de la Restauració borbònica va fer de Pi el màxim líder dels federals, la branca més esquerrana del republicanisme. L’any 1891, va fundar El Nuevo Régimen, periòdic des del qual es reafirmaria en els principis federals i socialistes i defensaria la independència de les colònies. Va morir a Madrid el 1901, però el seu nom no va caure en l’oblit: durant bona part del segle XX, el seu llegat seria constantment reivindicat per l’anarquisme, el catalanisme d’esquerres, el socialisme i l’andalusisme.