Novetat

Barcelona ciutat roja

Topografia de la Revolució del 1936

Autor/es
Manuel Vicente Izquierdo

La revolució de juliol de 1936 va alterar profundament el paisatge de Barcelona. Carrers, edificis i monuments es van omplir de símbols obrers i antifeixistes, esborrant la ciutat burgesa anterior.

El fracàs de l’aixecament dels militars facciosos contra la República a Barcelona, el 19 de juliol de 1936, va desencadenar la revolució proletària. Això va provocar una transformació radical del paisatge urbà de la ciutat. La fisonomia de Barcelona, una ciutat que vivia entre l’eufòria i la por, es va veure modificada per la irrupció de la massa obrera a l’espai públic i dels símbols dels sindicats i del partits obrers i republicans. No només es van produir, aleshores, canvis morfològics de l’urbs, sinó que també es va imposar un nou imaginari col·lectiu que va trencar amb la ciutat burgesa precedent.

El subjecte d’aquest llibre és la mateixa ciutat, la Barcelona proletària i revolucionària. És la història d’una transformació ràpida i radical que s’explica a partir de l’ambient que es vivia als carrers i places, però també de la revolució que es va produir en el nomenclàtor, en la pulsió iconoclasta destructora de símbols considerats burgesos, religiosos o inapropiats, en els nous monuments públics de propaganda i d’exaltació de la nova realitat política i social i, sobretot, a partir de les apropiacions que es van produir de finques urbanes de la burgesia.

L’observació exhaustiva dels canvis que van tenir lloc en la pell de la ciutat és una de les aportacions que presenta aquesta investigació. També el fet de fixar amb noms i cognoms els qui confiscaven, els desposseïts i les finques que les forces revolucionàries es van apropiar. Aquesta recerca ens demostra com encara queden oberts aspectes no estudiats, malgrat l’abundància historiogràfica sobre l’època, de la rereguarda barcelonina durant la Guerra Civil.
Història
Política
Societat
Ciutat
Guerra Civil
Anarquisme
Nomenclàtor

Manuel Vicente Izquierdo

(Barcelona, 1954) és un historiador que ha centrat la seva recerca en l’origen del moviment societari i anarquista en la Barcelona de l’últim quart

del segle XIX. Les principals aportacions de l’autor són les biografies dels pioners de l’anarcosindicalisme Josep Llunas (1990), Rafael Farga (2020), Eudald Canivell (2021) i Antoni Pellicer (2024). També ha publicat obres sobre el tardofranquisme i la Transició. El 2020 va guanyar el premi Crítica Serra d’Or en la categoria d’humanitats per l’obra Corre, democràcia, corre: Manifestacions i repressió policial a la Catalunya de la Transició, 1975-1980 (2019), escrita en coautoria amb David Ballester.

Llegeix més

Dades tècniques

  • Idioma de publicació: Català
  • Any: 2025
  • Pàgines: 184
  • Format: PDF
  • ISBN Ajuntament: 978-84-9156-538-3

Preu

0.00€

Dossiers de premsa

Títols relacionats