Espais (mapa)

Els actes i les activitats del festival BCNegra 2024 els trobareu a punts diversos de la ciutat, a edificis amb història que, per un motiu o un altre, són molt adients per embolcallar la temàtica pròpia d’aquesta cita anual. L’emblemàtica sala La Paloma, els cinemes Mooby Bosque i la Biblioteca Jaume Fuster són els tres indrets on es presentaran la majoria de propostes. Però n’hi ha d’altres. 

1
Biblioteca Jaume Fuster
Pl. de Lesseps, 20
Biblioteca Jaume Fuster

Un escriptor, guionista, traductor i pioner de la novel·la de gènere negre en català (Jaume Fuster, 1945-1998) dona nom a la biblioteca on, tradicionalment, se celebren l’exposició i la primera taula rodona de BCNegra. La va construir l’arquitecte Josep Llinàs on hi havia hagut unes antigues cotxeres de Transports Metropolitans de Barcelona. És una de les principals biblioteques del districte de Gràcia, juntament amb la Biblioteca Vila de Gràcia i la Biblioteca de Vallcarca i els Penitents - M. Antonieta Cot, i conserva destacats fons de caràcter històric relacionats amb el districte.

https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibjaumefuster/ca

Activitats relacionades

41.407548729528806, 2.1493458286752345
2
Biblioteca Montbau - Albert Pérez Baró
calle de la Arquitectura, 8
Biblioteca Montbau - Albert Pérez Baró

L'origen d'aquest equipament es remunta a l'any 1980, quan un grup de voluntaris de l'Associació de Veïns de Montbau, amb el suport de diverses entitats culturals, va obrir la Biblioteca Popular de Montbau, una petita sala de lectura que tenia per objectiu millorar l'oferta cultural del barri. Onze anys més tard, el Districte la va traslladar a l'espai de l'antiga Escola Enric Borràs i va passar a anomenar-se Biblioteca Popular de Montbau - Albert Pérez Baró, en memòria de l'insigne estudiós de temes socials, divulgador de la doctrina cooperativista, gran amic de la biblioteca i veí del barri.

L'any 1987 la biblioteca va rebre el premi Horta-Guinardó a la difusió cultural i el 1999 va ser guardonada amb la Medalla d'Honor de Barcelona en reconeixement de la seva dilatada trajectòria de dinamització cultural. L'estiu del 2015 va tornar a obrir les portes després d'una rehabilitació i ampliació, projecte d'Oliveras Boix Arquitectes.

Més informació:

https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibmontbau

 

Activitats relacionades

41.429780475542145, 2.141974064674098
3
Filmoteca de Catalunya
pl. Salvador Seguí, 1
Filmoteca de Cataluña

Amb una llarguíssima trajectòria, la Filmoteca de Catalunya va néixer originalment com a delegació de la Filmoteca Nacional de España. Entre el 1963 i el 1967, va ser el Cinema ABC el que va oferir les projeccions, que l'any 1972 es van traslladar al carrer de Mercaders i, a partir del 1979, al Cine Padró. La travessera de Gràcia i la Sala Aquitània, a l'avinguda de Sarrià, van ser dos dels últims emplaçaments d'una Filmoteca que, l'any 2012, es va instal·lar finalment al modern edifici que ocupa avui a la plaça de Salvador Seguí. La Filmoteca va tornar doncs aquell any al Raval i va ocupar una seu amb dues sales de projeccions (la Sala Chomón, amb 360 butaques, i la Sala Laya, amb 175 butaques), una sala d'exposicions, l'Espai Delmiro de Caralt i una fabulosa biblioteca dedicada al setè art, a més d'un bar restaurant (La Monroe) i la Llibreria de la Filmo, sempre plena de temptacions. 

Més informació:

https://www.filmoteca.cat/web/ca

Activitats relacionades

41.37859768980839, 2.171264985081582
4
La Paloma
calle del Tigre, 27
La Paloma

Per fora, conserva l’aspecte de nau industrial. No en va, era una foneria, la Comas, on diuen que es va fondre la famosa estàtua de Colom. Però en entrar, la fesomia és tota una altra: la d’un saló de ball de regust francès que va obrir les portes ara fa 120 anys i que és un dels més antics i famosos del país. En totes aquestes dècades, és clar, s'hi han vist coses de tots els colors. Avui dia, aquest espai on s’ha ballat de tot i sentit molta música, s'han enregistrat també anuncis, pel·lícules i programes de televisió i s'han organitzat banquets, desfilades de moda i una llarga llista d’actes culturals, segueix bategant amb tota la força i l'elegància al cor del Raval.

Més informació:

https://lapaloma.com

 

Activitats relacionades

41.38246282419518, 2.1646688539149657
5
Mooby Bosque
rambla de Prat, 16
Mooby Bosque

Els orígens d’aquest espai caminen pràcticament en paral·lel als del setè art: ja a finals del segle XIX, Josep Valls i Romà hi va instal·lar molt a prop una barraca on es feien exhibicions cinematogràfiques i de llanterna màgica. La bona acollida el va portar a construir un edifici d’obra, el Gran Teatro del Bosque, també conegut com el Teatro del Bosque en La Fontana, inaugurat el 1905. S’hi projectaven pel·lícules, però també es va consolidar com a segon espai operístic de la ciutat, després del Liceu. El 1907 Pau Gargallo va esculpir a la façana, per petició de Valls i Romà, quatre baixos relleus que representaven Ramon Reventós, Pablo Picasso, Isidre Nonell i el mateix Gargallo. Onze anys més tard es va enderrocar el local i es va erigir el Circo Ecuestre Bosque, que va tenir una vida curta, i poc temps després va obrir el Cine Bosque, un espai polivalent amb capacitat per a 2.000 espectadors. Va viure diferents reformes i ampliacions, fins que a la dècada dels seixanta Pere Balañà i Forts va fer-lo enderrocar per construir-ne un de nou, inaugurat el 22 de desembre de 1965 amb la projecció de Cantinflas: El padrecito. A la façana de l’edifici es van restituir les escultures de Gargallo. Amb noves remodelacions, a tocar del segle XXI Bosque Multicines va passar a tenir fins a nou sales de projecció amb una capacitat total de 2.005 localitats. La marca Mooby Cinemas, de Grup Balaña, agrupa en l’actualitat set sales de la ciutat i aposta per la programació en versió original (VO), la creació d'esdeveniments de gran format com ara festivals de cinema, sessions especials amb directors de prestigi, o projeccions de pel·lícules amb música en directe.

Més informació:

https://www.moobycinemas.com/bosque

 

Activitats relacionades

41.40189630881874, 2.1517498239577706
6
Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona
Pl. de Sant Jaume, s/n
Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona

Este gran salón de estilo gótico construido en el siglo XIV fue la sede del Consell de Cent, institución de gobierno de la ciudad abolida en 1714. La estancia fue encargada al maestro de obras Pere Llobet en 1369 y alojó por primera vez el Consejo de Cien (que ya existía desde el siglo XIII) en 1373, en tiempos del rey Pedro III. El aspecto original de la estancia ha sido modificado desde entonces en reformas diversas, la última de las cuales se realizó en los primeros años del siglo XX. Hoy, en el Saló de Cent se celebran los actos más emblemáticos y de mayor significado que se organizan en Barcelona, ​​como la lectura del pregón de la Mercè, pero también la entrega del premio Carvalho otorgado por BCNegra.

https://guia.barcelona.cat/ca/detall/salo-de-cent-ajuntament-de-barcelona_92086015575.html

Activitats relacionades

41.38318030103749, 2.177523858915214