Presentació
ODA A LA POESIA
No sabem en quin moment l’ésser humà va ser conscient que podia fer versos, que podia rimar paraules, que podia expressar sensacions i somnis “d’una altra manera”. Però és molt probable que des que l’ésser humà ho és, una part d’ell tingui una mirada poètica, que aquesta mirada sigui una part inherent als humans. La poesia és ben present en el nostre dia a dia, si bé una altra cosa és que ens n’adonem, que en siguem prou conscients. Les ocupacions, les obligacions, el ritme que portem —la sensació és que cada vegada més accelerat—, segurament fan que no l’acabem de percebre. I al mateix temps, com de necessària és! Com ens aferra a allò que som, com ens fa ser partícips d’una comunitat, com ens fa adonar de la importància de les coses senzilles, com ens parla del present, del passat i del futur, com ens cultiva mots i frases, com ens ve a trobar quan la necessitem.
Per això penso que és tan important un festival com el Barcelona Poesia. I en els temps que corren, més que mai. Uns dies en què, tothom qui ho vulgui —o ho necessiti— és convidat a venir per compartir plegats aquesta meravella que té per nom poesia, en un sentit ampli del terme. El 2024 donem la benvinguda a un nou comissari, Manuel Forcano, que fent tàndem amb la comissària Maria Callís han preparat un gran aparador del que s’està fent avui, a casa nostra i més enllà. Amb “l’excepcional quotidianitat de la poesia” com a eix central.
Com és habitual, poetes consagrats i noves veus es faran sentir en espais acollidors com, entre altres, els jardins de la Casa de la Misericòrdia, el verger del Museu Frederic Marès, l’Ateneu Barcelonès o diferents biblioteques de la ciutat. Hi haurà recitals, itineraris, slams de traducció, teatre, música... amb una arrencada que es preveu molt potent titulada “Barcelona Ratafia”, i l’espetec final que suposarà el Festival Internacional de Poesia, que, atenció, ja suma 39 edicions, i que una vegada més es podrà gaudir en el marc excepcional del Palau de la Música. I el Barcelona Poesia no oblidarà tampoc els homenatges: Ester Xargay, Lis Costa i Vicent Andrés Estellés seran recordats amb actes pensats per a l’ocasió, i, d’una manera o altra, també es retrà tribut, en diferents propostes, a l’obra que ens van deixar autores i autors com ara Maria Mercè Marçal, Montserrat Roig, Jacint Verdaguer, Joan Salvat-Papasseit, Josep Carner i Joan Brossa.
Deixeu-me acabar citant, i recomanant-vos, un altre acte que em crida l’atenció: el recital 180 anys d’odes a Barcelona. La nostra ciutat ha estat cantada, escrita i descrita per un munt de poetes al llarg dels últims dos segles, i una proposta com aquesta ens permetrà comprovar-ho i, al mateix temps que celebrem la poesia, celebrarem també la nostra ciutat i la seva gent.
Que tingueu uns dies ben poètics!
Xavier Marsé
Regidor de Cultura i Indústries Creatives
©Arnau Seguí
UN ULL A CADA DIT
En una època que corre amb urgència, que demana cada cop més, cada cop millor, cada cop més fort i més estrident, la fórmula de la poesia —la concreció del vers, el temps pausat de la lectura, les regnes del metre, la construcció de la metàfora— actua com un contrafort que contribueix, humilment, a sostenir la vella, bella, lenta i antiga condició humana. Per això, aquest 2024 el Barcelona Poesia surt al carrer i entra a les cases a la recerca de la poeticitat del gest quotidià: vol trobar el vers en els moviments gastats del dia a dia i tornar-los a fer nous, vol la meravella domèstica del timó, l’aigua i la mel barrejant-se dins la tassa, vol l'aigua simple entre els dits, vol el cant humil del canari de la veïna elevat a lied i el lied capturat, sense paraules, dins la paraula poètica. Com bé digué el Mestre Eckhart, «Com més comuna és una cosa, més noble és».
Aquest any, doncs, el festival de poesia de la ciutat gira a l’entorn de la senzillesa, la concreció i la quotidianitat dels gestos —que, just perquè ens són comuns i habituals, poden descloure amb el vers el que tenen d’excepcionalment humà. El Barcelona Poesia, poderosament il·lustrat amb algunes imatges de la sèrie «Relacions. Relació del cos amb elements naturals en accions quotidianes» de Fina Miralles, vol fer-nos aturar i meravellar de nou davant les coses que ens pensem ja apreses: perquè en la repetició i la redescoberta hi ha, pensem, el joc i el gaudi de la poesia.
En aquesta edició, el festival proposa obrir al màxim les possibilitats del vers i gaudir-lo tant dit nu, amb la paraula ressonant poderosa en l’aire, com acompanyat, desafiat i contradit amb música, o com un prec, o engalanat dalt d’un teatre, o esbossat amb el traç ara prim, ara gruixut d’un pinzell. El sentirem als espais habituals del festival, però també el redescobrirem pels carrers i les places de la ciutat —¿quin millor homenatge a Ester Xargay que una antimanifestació poètica, per exemple?— i ens sorprendrà, al Palau de la Música, en català, en castellà, en eslovè, en francès i en basc. Obriu les mans, mireu-vos els palmells, meravelleu-vos: en els racons més coneguts de cadascú i de cada cosa hi ha, si les sabem veure, la noblesa, la poesia.
Maria Callís i Manuel Forcano
Comissaris
Barcelona, maig del 2024
Les autores de la imatge: Raquel Tomàs i Pau Orts
La imatge del Barcelona Poesia 2024 l’ha fet un equip format per una dramaturga amb llarga experiència en la comunicació i un equip de disseny especialitzat en comunicació visual. La configuració de l’equip ha respost a l’encàrrec de crear la imatge del festival a partir d’imatges cedides per l’artista Fina Miralles, amb pràctiques properes al disseny comissarial.
Raquel Tomàs és dramaturga i experta en comunicació cultural. El seu cos de treball se centra en el camp de les arts vives, sense deixar de banda incursions en les arts visuals i el disseny editorial. S’ha format en Filologia Catalana (UB), Direcció Escènica i Dramatúrgia (Institut del Teatre) i en Comunicació Digital (UOC). Ha desenvolupat projectes propis d’escriptura i performance i ha estat al capdavant de projectes de comunicació des d’un punt de vista expandit, que l’han portat a fer tasques de direcció d’art, acompanyament artístic i coordinació editorial.
Pau Orts és dissenyadora gràfica especialitzada en projectes de comunicació visual i experiències interactives en l’àmbit cultural. Interessada en el camp de les eines, processos i pràctiques col·laboratives del treball creatiu. Formada en Belles Arts, màster en Producció Artística a la Universitat Politècnica de València (VLC) i estudis de disseny a la HBK de Braunschweig (DE) i postgrau en Disseny d’Elements Gràfics EINA (BCN). Actualment està implicada en tasques de recerca i docència a l’EASD València i treballa de manera independent per a diferents projectes culturals.
La imatge del festival neix del desig d’acompanyar de la millor manera possible les imatges de Fina Miralles, generant un relat gràfic que fa de pont entre el festival i la sèrie de l’artista titulada Relacions. Relació del cos amb elements naturals en accions quotidianes, que Miralles ha cedit al Barcelona Poesia. Així com la mirada poètica fa brollar l’excepcionalitat en les imatges d’accions aparentment quotidianes de Fina Miralles, Raquel Tomàs i Pau Orts han incorporat certs gestos gràfics a la tipografia per convertir-la en única i pròpia del festival. Aquesta idea del gest acompanya tota la proposta gràfica, tant pel que fa al treball de composició, tipogràfic i de relat, amb l’aparició en algunes de les peces de la frase “Tinc un ull a cada dit”, que s’inspira en un record de la infantesa de Fina Miralles i que ens parla de la potencialitat tàctil de la mirada. Les autores proposen una imatge que es desplega com un joc de matrioixques de contingut on es poden anar descobrint la sèrie de fotografies de l’artista i un abecedari gràfic de gestos i detalls que hi dialoguen.
Amb la col·laboració d’Ombreta Vokopola.
