Poseu-hi cor que farem maig

En un món on els juraments ja no tenen valor; on les promeses electorals ja no signifiquen res; on la paraula ja no es compleix, i les promeses es fan només per trencar-se... Seria bonic veure com el llenguatge recupera el seu poder.

Imagineu que les paraules prenguessin el seu sentit original, i produïssin l’efecte d’allò que el seu significat vol significar. Imagineu que el llenguatge recuperés el seu poder, a l’igual que els diners són poder, i una arma carregada és poder. Proveu d’imaginar un món on les paraules fessin més mal que els pals i les pedres, més sang que les dagues i les escopetes. Aquelles paraules no dites serien mines sense detonar. Aquelles dites, terribles cràters desoladors. Les paraules podrien ferir de veritat. I sí, els ganivets i les pistoles poden ferir, però hauríeu de vigilar amb el que dieu. Ara imagineu a tot un poble irat i armat fins les dents de paraules. Un exèrcit desfrenat de poetes. Imagina les conseqüències d’una manifestació. La sang que correria per un eslògan; per quatre paraules iròniques, o amb mala llet. Adeu a la innocència. Adeu als eufemismes... i les metes... fora.

Però imagineu que, al mateix temps, les paraules poguessin guarir-nos. Preservar-nos del mal, asserenar-nos. Donar-nos aire. Imagineu tirar floretes i germinar un camp de primavera. Omplir-nos de felicitat. Fer-nos l’amor. Imagineu flotar de plaer, volar d’alegria i morir-vos de gust. Imagineu-vos ara invocar una setmana sencera de poesia. I viure-la. A cor. Fent maig.

Cor: Taïs Oriol, Mariona Oriol, Magalí Costa, Maria Ventura, Laura Dorna, Bàrbara Vidal, Anna Pont, Maria Alcàzar, Laia Segarra, Ares Riart, Cesc Antoja, Victòria Cancelli, Jordi Costa i Carles Biosca