Les pedres de La Pedrera

Eduardo Chillida, Henry Moore, Louise Bourgeois... Aquests i molts altres artistes van convertir un fragment més gran o més petit de matèria mineral, de pedra, per dir-ho ras i curt, en una obra d’art. Veureu unes quantes d’aquestes pedres en un edifici que, amb el seu nom, semblava destinat a acollir-les: La Pedrera. Veniu a veure “Art en pedra” (a la imatge; Foto: © The Pier Arts Centre, Stromness / Mike Davidson) del 4 d’octubre al 2 de febrer.

Molts i moltes ja ho heu llegit una pila de vegades, però quan es va construir La Pedrera i el singular edifici va fer la seva aparició en el paisatge urbà, la ciutadania es va quedar sorpresa davant les formes irregulars i sensuals que mostrava en ple passeig de Gràcia. Ninotaires del moment van imaginar que era una mena de garatge per a vehicles espacials i molts altres es van començar a referir a aquella extravagància gaudiniana que era oficialment la Casa Milà amb el nom despectiu de “La Pedrera”.

No, efectivament aquell edifici era molt més que una acumulació de pedres i aquells qui se’n reien es quedarien sorpresos de saber que avui ve gent de tot el món a la ciutat només per veure’l. Ara bé, si pensem en La Pedrera com un dipòsit de pedres (convertides en art, això sí), té tot el sentit l’exposició que el centre presenta  i que porta a la ciutat una tria espectacular de grandíssims noms de l’escultura moderna. Poques vegades podreu veure juntes obres d’autors i autores com Hans Arp, Louise Bourgeois, Eduardo Chillida, Naum Gabo, Barbara Hepworth, Henry Moore, Isamu Noguchi i Jorge Oteiza.

I és que en el primer terç del segle passat, molts artistes com aquests van deixar de basar-se en motlles i van començar a treballar directament la pedra, sovint per crear unes obres abstractes que van marcar el signe de la modernitat en l’art escultòric. Aquí trobareu peces de vuit escultors històrics que van néixer entre final del segle XIX i començament del XX i van ser pràcticament contemporanis. Quins camins artístics van seguir cadascun d’ells i elles, on es trobaven les seves trajectòries i on se separaven? Aquí us ho expliquen.

A més, d’aquesta exposició, formada per tot d’obres de caràcter abstracte, una mostra complementària analitza la manera com aquests considerats pioners de l’escultura moderna han estimulat tota una generació artística que  ha arribat després i de la qual formen part artistes contemporanis com Stephen Cox, Luciano Fabro, Barry Flanagan, Cristina Iglesias, Anish Kapoor, Ettore Spalletti i Alison Wilding.

Si voleu veure La Pedrera convertida en un aparador de les pedres més belles i expressives, veniu a veure-hi l’exposició “Art en pedra”,  però abans consulteu al web tota la informació.