Dos segles d'art, en el 35 aniversari de la Galeria Mayoral

Ara fa trenta-cinc anys que Manel Mayoral i Mari Pepa Olivé van crear, un dia del 1989, la Galeria Mayoral, un dels grans centres d'art de la ciutat que, ara, celebra l'aniversari amb una exposició comissariada per Carles Guerra que es titula "Radicalment singulars, radicalment diferents" i que aplega obres del segle XX i del segle XXI. Veniu-la a veure fins al 15 de febrer.

Eduard, Jordi i Cristina Mayoral lideren avui el dia a dia de la Galeria Mayoral, un espai en el qual darrerament s'han pogut veure exposicions dels grans noms de l'art del segle XX, entre els quals Picasso, Dalí, Miró, Tàpies, Millares, Saura, Chillida, Chordà i Ocaña, per esmentar només alguns.

No és estrany, per tant, que algun dels genis que ja es van veure entre aquestes quatre parets hi tornin ara per tal de formar part d'una exposició en la qual tant trobareu grans noms associats a les avantguardes artístiques, com creadors espanyols de la postguerra o artistes del nostre temps.

És una mostra heterogènia, sí, que aplega creacions de Pablo Picasso, Joan Miró, Salvador Dalí, Oswaldo Guayasamín, Antoni Tàpies, Eduardo Chillida, la pintora Juana Francés, Antonio Saura, artistes de la transició com Eulàlia Grau o José Pérez Ocaña, grans noms de l'art actual com Miquel Barceló o obres audiovisuals del cineasta Albert Serra (a la imatge, Roi Soleil).

Hi ha cap relació entre aquests artistes? No, de fet. I això, precisament, obre la porta un nombre indeterminat de possibles connexions i influències. Aquesta heterogeneïtat que caracteritza la mostra troba en el caràcter únic i diferent de cadascuna de les obres el punt de connexió entre totes, d'aquí el títol de la mostra.

Cal veure les obres plegades per entendre el concepte. Aquí conviuen artistes de les avantguardes amb creadors contemporanis. No tenen res a veure, però feu l'exercici de buscar-les i segurament trobareu analogies o, com diu el comissari de la mostra, "amistats" que desafien la distància temporal i mostren complicitats formals o ideològiques.

Entre les obres que veureu, aquesta de la imatge, obra d'Albert Serra. El cineasta havia filmat La mort de Lluís XIV (es va veure al Festival de Cannes 2016) i, quan ja s'havia estrenat, va produir una performance en la qual volia plasmar la idea que l'havia dut a filmar la pel·lícula. Així, va convocar el seu amic Lluís Serrat per representar el personatge d'un Rei Sol que, moribund, agonitzaria davant de milers de persones en una proposta artística rodada sota una impactant llum vermella.

On rauen la invenció, la productivitat i els mecanismes del progrés intel·lectual? S'ho pregunta Carles Guerra en una mostra en la qual ens convida a copsar un joc de relacions i miralls entre obres heterogènies que potser no ho són tant com ens pensem.

Si voleu veure una exposició que promet ser una de les grans apostes de la temporada de la Galeria Mayoral, veniu a celebrar el trenta-cinc aniversari de l'espai visitant la mostra "Radicalment singulars, radicalment diferents", però abans consulteu al web la informació sobre la mostra.