La mirada de Lluís Hortalà, als Espais Volart

Digues-me com mires (i potser des d'on) i et diré el que veus. La visió ens aproxima al món i la manera com mirem ens el fa veure d'una manera o d'una altra. És una de les coses que aprendreu veient (si no les coneixeu ja) les obres de Lluís Hortalà, l'artista d'Olot (1959) al qual la Fundació Vila Casas dedica l'exposició "Posar el dit a l'ull", fins al 20 de juliol, als Espais Volart.

Fent servir recursos de la tradició pictòrica, de les arts decoratives o de l'escultura, crea unes obres basades en la il·lusió, el joc visual, l'artifici i el trompe-l'oeil. Moltes, les va aprendre a l'escola Van der Kelen Logelain, centre prestigiós que ensenya les tècniques establertes per Alfred Van der Kelen a finals del segle XIX per a la pintura decorativa.

És només un exemple de la capacitat de l'artista d'enganyar-nos una vegada i una altra o potser, com ens mostra la comissària de l'exposició, Teresa Grandas, una manera de qüestionar els mecanismes de coneixement en què es basen els nostres models culturals i socials?

Conceptuals i iròniques, les obres d'Hortalà fan servir la pintura escultòrica o el dibuix fotogràfic, mai la fotografia ni el vídeo. Són d'etapes diferents: des de les obres en què està present la muntanya (l'alpinisme va marcar la joventut de l'artista), fins a peces en marbre o creacions que remeten als sofisticats guarniments dels palaus francesos de l'Antic Règim, una pila de formes rodones que al·ludeixen a l’ull i a la subjectivitat de la mirada (a la imatge, Poke your finger in your eye. National Gallery, London. Col·lecció d’Art Banc Sabadell) o bé la repetició i la còpia i els imperceptibles canvis que separen una versió de la següent.

Si voleu conèixer l'univers fascinador i de vegades desconcertant de Lluís Hortalà, poseu a prova la vostra mirada a l'exposició "Posar el dit a l'ull" dels Espais Volart, però abans consulteu la informació sobre la mostra al web de la Fundació Vila Casas.