Història (artística) d'una amistat

Van ser amics durant més de cinquanta anys i tots dos van tenir una relació especial amb Barcelona que va acabar amb la creació a la ciutat de centres dedicats a la seva obra. Us parlen de Joan Miró i de Pablo Picasso, dos monstres de la història de l'art que, ara, protagonitzen una gran exposició (a la imatge. Foto: Miquel Coll) repartida en dos espais. Del 20 d'octubre al 25 de febrer de 2024 hi podreu repassar la història d'una amistat, explicada amb el llenguatge de la creació.

L'exposició que ara veureu és una més de les que formaran part, en espais diversos de tot el món, de la Celebració Picasso 1973-2023, que commemora que enguany fa mig segle de la mort de l'artista de Màlaga i que inclou una cinquantena d'exposicions que es dedicaran al pintor fins a mitjan any 2024.

Entre aquestes mostres, com dèiem, la que celebra l'amistat de dos grans de les belles arts. Joan Miró era de Barcelona (va néixer al passatge del Crèdit l'any 1893) i ell mateix va crear a la ciutat la fundació que duu el seu nom i que mostrava la seva col·lecció privada, convertint la capital catalana en la principal referència internacional sobre l'artista, juntament amb Palma. 

Picasso, per la seva banda, va néixer a Màlaga l'any 1881, però el 1895 es va traslladar amb la seva família a un pis (l'edifici ja no existeix) on avui hi ha la plaça de la Mercè. A la capital catalana, un jove envoltat d'artistes modernistes es passejava pels Quatre Gats, entrava en contacte amb l'anarquisme i es formava com a artista i ésser humà abans de marxar cap a París. Va tenir sempre una relació especial amb la ciutat, on el seu amic i secretari, el poeta Jaume Sabartés, va mostrar per primera vegada gràcies a un acord amb l'Ajuntament l'anomenada Col·lecció Sabartés, després Museu Picasso.

Tots dos artistes van mantenir una relació d'amistat, malgrat les diferències de caràcter (Miró era més reservat i introvertit i Picasso, més obert), que havia començat l'any 1920, quan Miró va anar a visitar l'artista malagueny al seu estudi de París... amb una ensaïmada sota el braç. Aquesta amistat s'explica, ara, a partir de les obres que van produir tots dos artistes.

L’exposició Miró-Picasso aplega prop de 250 obres. Algunes venen de col·leccions privades i d'altres, de grans institucions artístiques d'arreu del món com el Musée National Picasso de París, el Centre Pompidou, el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, la National Gallery of Art de Washington o la Tate Gallery de Londres. Veureu les obres agrupades a partir de sis eixos cronològics i temàtics que ens acostaran a les trajectòries paral·leles de dos artistes que es van conèixer l'any 1917 i que, a més de la relació amb Barcelona i d'una amistat personal, tenien moltes coses en comú, com ara el treball amb ceràmica.

Entre les obres presents a la mostra, algunes que s'han vist a la capital catalana en ocasions comptades. Entre altres peces, aquí trobareu creacions de Miró com La masia (1921-1922) o Dona, ocell, estrella (Homenatge a Pablo Picasso), que Miró va acabar el dia de la mort del seu amic. i obres de Picasso com Figures a la vora del mar (1931), La dona que plora (1937) o Les tres ballarines (La dansa) (1925). 

Amb motiu d'aquesta exposició, obres d'art com Flama en l'espai i dona nua (1932) i L'estel matinal (1940), totes dues de Miró, o Las Meninas (1957) i L'Arlequí (1917) de Picasso, abandonaran temporalment els museus on se les pot veure habitualment per passar a mostrar-se en l'espai d'art dedicat a un altre creador.

Si voleu saber més sobre la relació entre dos genis que van canviar la història de l'art del segle passat, veniu a veure Miró-Picasso a la Fundació Joan Miró i al Museu Picasso de Barcelona, però abans consulteu la informació sobre la mostra als webs d'aquests espais d'art barcelonins.