Alberto Cortés invoca els esperits a la Fundació Joan Brossa

Els més avesats a descobrir nous fenòmens de l'escena ja el van veure fa uns anys al Terrassa Noves Tendències o al Sâlmon< Festival d’Arts Vives Contemporànies, però la resta van haver d'esperar al Grec 2023 per veure One night at the Golden Bar, una "declaració d'amor cursi, afectada, desfasada i queer", com la va definir l'autor, que va ser una de les grans troballes de l'edició. Ara, però, Alberto Cortés torna a l'escenari del Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa amb un material nou, una performance que titula Siempre vengo de noche (live set) i en el qual ens proposa... una invocació espiritista.

Tot és cosa d'un director i dramaturg nascut a Màlaga i llicenciat en Història de l'Art, que l'any 2008 va crear la companyia Bajotierra i que ha estat implicat en iniciatives com un festival de l'escena alternativa a Màlaga. Va treballar l'any 2012 amb la companyia belga de dansa-teatre Peeping Tom i, des de l'any 2013, crea muntatges com Viva la guerra, Historia de Mikoto, Yo antes era mejor, Hollywood, Masacre en Nebraska i El Ardor.

Ara, Cortés ens porta a la platja (porteu crema solar de protecció cinquanta, adverteix), on invocarà i ens presentarà a un fantasma, de nom Analphabet. Ell ens parlarà de cavalls, prats i homes nus, però també de rius, pobles i platges de tota mena: des de les sexualitzades a les macabres, passant per les innocents.

Un llibre titulat Siempre vengo de noche (a la imatge, un paisatge fosc) us posarà en contacte amb el fantasma protagonista, que connecta dos mons en un espectacle al qual us recomanen que vingueu amb alguna peça de roba negra, amb algun llibre que us connecti amb els vostres propis fantasmes i amb alguna cançó al cap.

Si ja coneixeu el treball d'aquest artista no us perdeu Siempre vengo de noche (live set) i, si no, us recomanem que consulteu el web del Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa i que compreu les entrades per a l'espectacle.