Cant, moviment, llenguatge i llum, en la proposta innovadora d'Adriano Galante
L'artista, un dels creadors del col·lectiu musical d'avantguarda Seward, estrena a la Fundació Joan Brossa l'espectacle Estoy aquí pero no soy yo.
Potser encara no l'heu vist mai sobre un escenari, però a Adriano Galante (a la imatge. Foto: Sílvia Poch) possiblement el coneixeu com a escriptor o pel seu treball amb projectes com Seward, un col·lectiu musical lligat estretament a l'experimentació musical. Aquest cop, explora en una performance d'art sonor les connexions entre el cant, el moviment, el llenguatge, la llum i el silenci. Voleu veure com ho fa? Us esperen del 27 de desembre al 4 de gener.
Estoy aquí pero no soy yo és la proposta d'un artista dedicat a la creació col·lectiva, a la interpretació multidisciplinària, el pensament crític, la gestió comunitària i la curadoria artística. Ha treballat en la música, però s'ha implicat igualment en projectes relacionats amb la dansa, el cinema, la poesia o les arts vives. Seward, el poemari Mediante, l'espectacle Demoledora (amb David Climent, de loscorderos.sc, vist a L'Auditori) o la conferència performativa Entrar a vivir (vista al Teatre Lliure) són projectes en els quals ha participat Galante, un creador fortament implicat en la diversitat, l’experimentació, la cooperació i la participació activa.
Ara, convoca el públic a un exercici de repetició col·lectiva que es pregunta què tenen a veure el cant i el silenci, el moviment i el llenguatge o la llum i la foscor. Tot, per tal de "teixir una narrativa exploratòria que celebri l’abstracció del jo" i que faci servir aquests elements, en una proposta amb molts al·licients visuals que van a càrrec de l'artista, arquitecte i cineasta Edu Filippi, autor de creacions de cinema experimental expandit que ell fusiona amb el teatre, la poesia, l’escultura, la dansa o amb la música.
Què passa quan el so, la paraula o l'absència d'aquests elements es troben en un espai mínim? Potser veurem un cos i una llum entrellaçats per tal de bastir "unes realitats visuals possibles més enllà del que és imaginable".
Si us voleu veure en la veu d'algú altre i descobrir què dieu en realitat quan dieu el mateix que una altra persona o si us heu preguntat si, quan repetiu alguna cosa, esteu aprenent o esteu imitant, potser us interessarà venir a veure què en surt d'aquest experiment escènic basat en les repeticions col·lectives.
Si voleu veure l'espectacle més nou d'Adriano Galante, no us perdeu Estoy aquí pero no soy yo, però abans de venir consulteu al web del Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa tota la informació sobre les representacions.