Durant la Guerra Civil es van construir a Barcelona 1.322 refugis antiaeris amb la finalitat de protegir la població dels bombardejos. La Regidoria de Memòria Democràtica commemora el 85è aniversari de l’històric bombardeig que va patir la capital catalana el 16,17 i 18 de març de 1938 amb el programa “1.322. Refugis antiaeris de Barcelona”. Aquest programa inclou una exposició fotogràfica del mateix títol que es pot visitar a La Model. Espai Memorial, les jornades “Refugis. Ciutadania, memòria i subsol a Europa”, celebrades el 16 i 17 de març i l’activitat paral·lela “La ciutat foradada: els bombardejos i la construcció de refugis a Barcelona (1936-1939)”.

Si a la superfície de Barcelona hi veiem les cicatrius de l’última guerra viscuda a la ciutat, al subsol hi trobem un testimoni extraordinari de solidaritat i resistència: la xarxa de refugis. Entre el 13 de febrer de 1937 i el 25 de gener de 1939, Barcelona va rebre 1.903 impactes i més d’un milió de quilos de bombes que van provocar 2.700 morts i 7.000 ferits. Aquests dos anys d’atacs permanents van fer sorgir una nova forma de resistència i solidaritat: la colossal xarxa de refugis subterranis. S’han inventariat un total de 1.322 refugis repartits per tota la ciutat. D’aquests, només un 5% els va construir directament l’administració i un 10% van rebre subvenció pública. La resta els va construir una societat civil autoorganitzada que va protagonitzar un moviment ciutadà sense precedents. De fet, la densitat de refugis no correspon amb les zones més castigades pels bombardejos sinó que està lligada a la potència del teixit associatiu de cada barri.

Exposició fotogràfica “1.322. Refugis antiaeris de Barcelona”
Del 30 de març al 31 de juliol de 2023 podeu visitar l’exposició fotogràfica “1.322. Refugis antiaeris de Barcelona” a les galeries 3 i 4 de La Model. Espai Memorial.

L’exposició “1.322. Refugis antiaeris de Barcelona” es basa en l’obra fotogràfica d’Ana Sánchez per donar a conèixer aquest patrimoni únic. S’han seleccionat imatges de quaranta refugis que il·lustren la seva varietat i l’adaptació als llocs de vida i de treball de la població: refugis comunitaris impulsats pel teixit ciutadà, fabrils i dels espais col·lectivitzats, privats, de dirigents polítics, d’institucions republicanes i espais del subsol reconvertits en refugi. Alguns d’aquests espais es mostren per primera vegada en aquesta exposició, com el refugi de la seu de la Junta de la Defensa Passiva, situada al passeig de Gràcia, o de l’Escola Popular de Guerra, situada a l’Escola Pia de Sarrià.
Inclou també una cinquantena d’objectes quotidians trobats en intervencions arqueològiques que ens ajuden a prendre consciència sobre la vida quotidiana sota les bombes. Serà la primera vegada que el públic podrà veure aquests objectes, conservats al Centre de Col·leccions de la Zona Franca, es mostraran al públic.

Jornades internacionals “Refugis. Ciutadania, memòria i subsol a Europa”
El programa “1.322 Refugis antiaeris de Barcelona” també ha comptat amb les jornades internacionals “Refugis. Ciutadania, memòria i subsol a Europa”, celebrades a La Model. Espai Memorial el 16 i 17 de març. Durant dos dies historiadors arqueòlegs, arquitectes i representants de la societat civil compartiran coneixements i experiències que permetin avançar en l’articulació de memòries i actuacions compartides.

El regidor de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Rabassa, va inaugurar les jornades que van comptar amb una vintena d’experts internacionals. Destaquen l’historiador britànic Keith Lowe, prestigiós analista de la Segona Guerra Mundial, i l’alemany Wieland Giebel, especialitzat en història de Berlín, el francès Gilles Thomas, expert en el subsol de París, o la catalana Laia Gallego, autora d’estudis historicoarqueològics sobre els bombardeigs de Barcelona. També s’hi ha fet una mirada arqueològica aportada per Gabriel Moshenka, responsable de nombroses excavacions als refugis antiaeris britànics, o Carme Miró, del pla Barcino; artística per Cristina Lucas, autora de diferents instal·lacions sobre els bombardejos aeris, i de la societat civil que reivindica aquest patrimoni, Kay Heyne, director de l’entitat que gestiona l’accés als búnquers de Berlín. Daniele Maruca, director de la col·lecció Feuerle d’art contemporani, exposada en un búnquer de Berlín, ha analitzat els possibles usos d’aquests refugis en el present.

Descobreix la ciutat foradada
Si voleu aprofundir en el coneixement sobre els refugis antiaeris de la ciutat podeu participar en l’activitat paral·lela “La ciutat foradada: els bombardejos i la construcció de refugis a Barcelona (1936-1939)”. Aquesta activitat permet descobrir més a fons la xarxa de refugis antiaeris de la ciutat combinant la visita a l’exposició fotogràfica “1.322. Refugis antiaeris de Barcelona” i al MHUBA Refugi 307. L’itinerari, que començarà a La Model. Espai Memorial i acabarà al Refugi 307, passarà per espais que també recorden l’impacte dels bombardejos a la ciutat durant la Guerra Civil.

Dates: Cada divendres del 21 d’abril al 28 de juliol (excepte el 23 de juny) i el dijous 13 d’abril.
Durada: De les 18.00 a les 20.30 h
Preu: 2 euros
Reserva l’entrada aquí.