Millorar les condicions de confort tèrmic en edificacions i espais públics de la ciutat i crear una xarxa d’espais de refugi climàtic davant altes temperatures, per garantir la salut i tenir una cura especial dels col·lectius més vulnerables.
Mesures:
- 3.1 Revisar el Pla d’actuació per prevenir els efectes de les onades de calor sobre la salut, en vista dels resultats de les projeccions climàtiques de futur per a Barcelona (llindars d’activació també tenint en compte temperatures mínimes, necessitat de reforçar actuacions i serveis, etcètera), i incorporar la visió del territori i de la seva vulnerabilitat. Establir protocols apropiats per als treballs executats a l’exterior quan la temperatura supera els 30 oC. Avaluar-ne l’efectivitat (2020).
- 3.2 Identificar espais de refugi climàtic existents i potencials: equipaments públics i privats i espais públics (com parcs i jardins) que poden proporcionar condicions de confort tèrmic en episodis extrems i establir els serveis que cal que aquests espais ofereixin vinculats a protocols d’actuació per onades de calor, a banda de quantificar els recursos addicionals necessaris (obertura de parcs 24 hores, utilització de patis d’escoles “enverdits”, interiors d’illa, etcètera). Mapar-ne el grau de cobertura per garantir una equitat territorial i tenir en compte els àmbits identificats com a més vulnerables a la calor (2020).
- 3.3 Prioritzar les actuacions refrescants (més verd, reconversió de llacs i fonts per fer-los accessibles, etcètera) que es facin en els àmbits territorials més vulnerables a la calor (2020).
- 3.4. Aprofundir en el coneixement sobre com el canvi climàtic afecta la salut i la mortalitat de les persones a cada barri, a través del projecte europeu de recerca finançat per Climate-fit.city on participen l’ASPB i ISGLOBAL (2025).
- 3.5. Aprofundir en el coneixement del clima urbà amb la implantació d’una xarxa d’estacions meteorològiques fixes (per recollir dades que permetin saber el seu efecte sobre la salut o altres sectors d’interès) i estacions puntuals o mòbils (que permetin avaluar l’efectivitat de les mesures aplicades, com ara la mesura de les variables climàtiques abans i després d’intervencions pilot sobre l’espai urbà, especialment en entorns identificats com a més vulnerables) (2025).
- 3.6. Crear el programa “Barcelona, ciutat d’ombra”, d’intervenció sobre l’espai públic per generar més zones d’ombra: incrementant la cobertura del verd o a través d’elements de mobiliari urbà, preferiblement multifuncionals (com ara pèrgoles fotovoltaiques generadores d’energia), o elements tèxtils efímers o estacionals. Identificar i mapar els itineraris. Fomentar la creació d’ombra a l’espai lliure privat (2025).
- 3.7. Crear jardins d’aigua (ruixadors, fonts accessibles, llacs, piscines, etcètera) amb jocs infantils que combinin actuacions permanents amb actuacions efímeres o estacionals. Aquests jardins hauran de ser assumibles pel que fa al consum d’aigua, complir tots els requeriments sanitaris necessaris i estar distribuïts equitativament en el territori (2030).
- 3.8. Millorar el confort tèrmic dels equipaments de refugi climàtic, intervenint de manera prioritària sobre els que proporcionen servei a població més vulnerable (escoles bressol, escoles, residències, etcètera), sense que això suposi un increment de consum energètic en la mesura del possible (utilitzant mesures passives com ara la ventilació creuada, la millora dels aïllaments, l’enfosquiment –llum natural dissipada– o la geotèrmia per refrigerar, entre altres) (2030).
- 3.9. Crear nous espais de refugi climàtic (espais verds o equipaments) per garantir la cobertura territorial (2030).
- 3.10. Reforçar les plantilles dels serveis sanitaris per afrontar les onades de calor (2030).
- 3.11. Intervenir sobre els paviments i els terrats de la ciutat per incrementar l’índex de reflectància i contribuir a mitigar l’efecte d’illa de calor (2030).