Antoni Solà (Barcelona,1780 - Roma, 1861) fou un dels artistes més prestigiosos del seu temps. Pensionat a Roma des del 1803, s'hi establí definitivament i va ser un dels dos únics estrangers que ostentaren la presidència de l'Acadèmia de San Luca, difusora principal de l'art neoclàssic. Intervingué en els principals afers culturals romans, i defensà la imitació dels grecs i la recerca de la bellesa ideal, visible en les seves escultures, discursos acadèmics i lliçons adreçades als deixebles. Nombrosos monuments i obres ornamenten palaus, esglésies i places de Roma, Barcelona, Madrid, l'Havana, Bolonya, Mèxic... Enterrat a la Ciutat Eterna, les noves orientacions estètiques i el pas del temps van relegar-lo a l'oblit. Un segle i mig després, aquesta és la primera exposició que vol fer justícia a un dels grans escultors del neoclassicisme.

Dates: del 29 d'abril al 27 de setembre del 2009 

Fulletó de l'exposició (PDF)

Publicació: La bellesa ideal. Antoni Solà (1780-1861). Escultor a Roma

Punt de llibre (PDF)