Gent del barri

Ara fa cinquanta anys, el 10 de novembre de 1969 es va emetre per primera vegada als Estats Units, Barri Sèsam, una sèrie que marcaria l’evolució de milions de criatures d’arreu. Més que res perquè es va replicar el format a gairebé tots els països del món. I el gran encert dels seus creadors és que al llarg de tots aquests anys han sabut ser receptius i flexibles per anar adaptant els missatges a mesura que la societat a la qual es dirigeix, també canviava. D’entrada el nom  ja fa la cosa. Som en un barri, que és una comunitat, un veïnat, un espai on convivim amb altres persones, individus, grans i petits amb històries diverses. Recordem que el programa infantil original, Sesame Street, va néixer a la NET, la National Educational Television, la predecessora de la PBS, la Public Broadcasting Service, és a dir la cadena pública de televisió nordamericana. I per tant hi havia una voluntat de servei públic en la intenció d’acostar als nens a la televisió. El seu objectiu era demostrar que el mitjà no tenia efectes addictius ni perniciosos sobre les criatures, ans tot el contrari. Volien deixar ben clar que a través d’aquell show podien preparar la mainada per l’escola però- sobretot i també- per la societat on s’havien d’anar integrant. En aquest sentit, la televisió com a mitja de comunicació de masses ha estat una bona eina pedagògica i antropològica per ensenyar als més petits que formen part d’una comunitat, en la quals s’han de relacionar i respectar amb els altres membres per arribar tots plegats a desenvolupar-se segons les seves respectives capacitats. Amb uns drets, uns deures, uns codis que també s’han d’aprendre. Els plantejaments de Barri Sèsam s’han basat en la introducció a la cultura bàsica en el període preescolar de qüestions geogràfiques, de ciències naturals i socials, de competències lingüístiques, matemàtiques, d’expressió gràfica, artística i musical.Però també ha destinat molts recursos a les qüestions emocionals i sentimentals, en treballar per incloure valors socials, com l’amistat, el respecte i la convivència. I també apunts d’antropología bàsica, definint usos i costums que, depenent de cada país i/o cultura, canvien. Els ninots creats per Jim Henson convidaven a capbussar als joves espectadors en dinàmiques que després repetirien al pati de l’escola, a casa o a la plaça del seu barri. Qüestions totes elles que ajuden a  impulsar diferents facetes del desenvolupament del nen sota unes coordenades d’aprenentatge que no només els són d’utilitat per fixar el seu marc mental i comportamental, sinó que tot jugant els van preparant per gestionar el seu dia a dia. I així ens trobem que sense gairebé ni adonar-se’n estan identificant, classificant i expressant sentiments com l’amor, la ràbia, la felicitat i la tristesa. Imitant maneres constructives d’enfrontar-se a reptes, aprendre a empatitzar amb els altres. Aspectes socials que tenen a veure amb les persones de dins i fora del seu entorn. Entendre com persones amb aparences, conductes i opinions diferents formen part del seu mapa dels sentiments i ser capaços d’establir relacions de respecte mutu, de cooperació i resolució de conflictes mentre juguen i treballen de forma conjunta. Per tant, doncs, des d’un punt de vista antropològic, la feina que ha fet i fa aquest programa infantil des de fa cinquanta anys és innegable per aconseguir que de ben jovenets tinguem aquest sentiment de pertinença a un col·lectiu orgullós de ser gent del barri. Martí Gironell