“Volem fugir del concepte d’arxiu com una cosa tancada i impermeable a allò que passa fora”

El projecte de memòria ha estat un dels pilars fonamentals de l’Arnau Itinerant 2018. Amb l’objectiu de recuperar els diferents relats sobre la història del teatre i del Paral·lel, s’han realitzat un munt de dinamitzacions amb entitats i veïnat, que han servit per construir juntes un arxiu virtual dissident i en constant transformació. Parlem amb Ricardo Pérez-Hita, del col·lectiu Laberint Cultura, que ens explica com s’ha gestat el projecte Relats de l’Arnau, Xarxa de Memòries d’un Teatre de Barraca.

Qui sou i què feu a Laberint Cultura?

Som una cooperativa que ens dediquem a portar a terme projectes de cultura comunitària, amb la responsabilitat de fer aquests projectes de manera ben articulada amb el barri on estiguem treballant i parant molta atenció al procés i no només al resultat. Ara mateix estem molt enfocats en qüestions de memòria.

Respecte a l’Arnau Itinerant quina és la vostra tasca?

Hem estat coordinant el projecte de memòria d’aquest any, però formàvem part d’un equip més gran (amb l’Andrea Corachán de l’associació Transductores, la Susana Navarro, l’Enric March i la Kyriaki Cristoforidi). En aquest marc hem creat el projecte Relats de l’Arnau, Xarxa de Memòries d’un Teatre de Barraca, que consisteix a generar un arxiu amb tot un seguit de memòries i relats sobre l’Arnau i el Paral·lel, i generar-lo de manera col·lectiva amb el barri i amb diverses entitats per tal que tothom hi posi part de la seva memòria.

I això es materialitza en l’arxiu virtual…

Exacte. S’han fet dinamitzacions, tallers, col·loquis, una paradeta a l’espai públic, l’exposició al Mercat de les Flors, etc. I tot això ha servit per recuperar un material que se’n va a l’arxiu virtual, on tothom hi pot accedir i que està en constant construcció, perquè volem fugir del concepte d’arxiu com una cosa tancada i impermeable a allò que passa fora. L’arxiu és un repositori on guardar records, memòries, relats i també registres del procés del que està sent l’Arnau.

Els materials i records recopilats, de quina època parteixen?

Nosaltres estem intentant desjerarquitzar per dates perquè en la qüestió del Paral·lel es posa el focus del patrimoni en el que va del 1894 al 1939 i sembla que tot allò que passi després de la guerra civil ja no té interès. Estem trencant molt amb això perquè hi ha molta gent que ens parla de després de la guerra civil i és una època en què el Paral·lel estava molt viu. Ara mateix, l’ítem més antic de l’arxiu és del 1940 aproximadament, però  nosaltres li donem la mateixa importància a això que a la foto del taller que ha pogut sortir al 2018.

La Barraqueta de l’Arnau ha estat una eina per arribar a les veïnes i veïns que conservaven històries relacionades amb el teatre. Com ha funcionat?

Volíem anar més enllà de les entitats i arribar a persones que no formen part del circuit de les entitats del barris. Vam posar una paradeta que estava als diferents barris (Poble-sec, Sant Antoni i Raval) cada dimarts a la tarda, i la gent passava, parlàvem una estona i potser el dimarts següent apareixien amb fotografies o records.

Els records recopilats són, sobretot, fotografies?

Majoritàriament sí, però també hi ha tota una part que és oral. A la Barraqueta teníem una taula de reproducció per poder fer còpies de les fotografies i del material gràfic i també fèiem petites entrevistes molt informals on l’únic que els preguntàvem era quins records tenia aquella persona del Paral·lel.

Recordes amb especial afecte algun dels objectes recopilats?

Gràcies a la Barraqueta van arribar dues persones que han aportat materials molt emotius: la Sara Santos va aportar fotografies del seu avi, que era un fotògraf del barri; i el Jaume Marco, que ens va passar una fotografia del 1940 on es veu al seu pare disparant al disparador d’una càmera a les atraccions Caspolino, que estaven al final del carrer de les Tàpies. A més, vam fer un vídeo d’ell explicant aquella foto.

I pel que fa a testimonis orals, alguna història curiosa que recordis?

La Carmen Varas va venir al Raval a explicar-nos la primera vegada que es va emborratxar, al bar Pastís, o com trobava a faltar la Barcelona industrial. El més interessant de la Barraqueta ha estat veure com la gent venia a passar-hi estones un dimarts rere un altre.

Aquest 2019 prepareu alguna activitat o projecte per seguir-vos acostant a la memòria de l’Arnau?

Tenim una continuïtat assegurada de l’arxiu, entenent-lo no només com l’espai al web sinó com la xarxa de memòries, que engloba tota una base de memòria de l’Arnau. Tenim el compromís i la responsabilitat de donar-li continuïtat amb diferents activitats. La dinamització del projecte passarà per entitats, posant el focus en persones amb diversitat d’origen i racialitzades, oferint una mirada molt intercultural, i també per escoles. De totes aquestes activitats aniran sortint ítems que aniran a parar a l’arxiu.