“El model de governança del Teatre Arnau ha de ser un laboratori en revisió constant”
El 2015 es va engegar un moviment veïnal i d’entitats per reobrir el Teatre Arnau. La iniciativa va comptar amb el suport de 18 entitats i plataformes veïnals, 9 gestores culturals, 10 periodistes culturals, 7 equipaments i sales, 8 cooperatives socials i culturals, 4 entitats de l’àmbit acadèmic i administratiu, 104 companyies i professionals de les arts escèniques a través d’un manifest.
Entre el 2015 i 2016 es van celebrar 4 gales a la plaça Raquel Meller on van participar 57 artistes i professionals de les arts escèniques, més el veïnat. 30 artistes d’arreu del món, a més, van pintar el mur de l’Arnau dins del projecte Arnau Gallery, que pertany al projecte internacional Open Walls.
Tot aquest moviment va aconseguir que el 2017 l’Ajuntament continués el procés participatiu iniciat i es va començar a gestar el projecte Arnau i l’Arnau Itinerant, ja que la rehabilitació del teatre anava per llarg i hi havia molta gent amb ganes d’avançar i no calia esperar la seu per mantenir les màquines en funcionament.
Així, al febrer de 2018 comença l’Arnau Itinerant, els tres primers projectes del Teatre Arnau: dos espectacles escènics i una xarxa de memòria. Hi participen 52 entitats, 187 veïnes i veïns, 12 actrius i actors, 21 tècnics i 16 professionals escènics.
Javier Rodrigo és membre de la coordinadora del Teatre Arnau i explica com s’articula la presa de decisions en aquest procés comunitari en el qual interactuen diversos agents:
Com funciona la gestió comunitària del Teatre Arnau?
Tradicionalment, els equipaments culturals estan dirigits per un equip directiu que decideix i executa una programació de forma piramidal. En el projecte del Teatre Arnau vam voler trencar aquest model jeràrquic per crear una gestió comunitària, amb una presa de decisions de la base social implicada en assemblees. Hi participen representants del territori i del sector escènic. Volem reivindicar, des de la comunitat, la cultura popular escènica i la barreja de registres. Les gales, rutes vinculades amb les festes majors i diferents accions lúdiques van formar part del procés de gestió comunitària que van precedir fins a aconseguir que al 2017, l’Ajuntament continués el procés participatiu.
Per quin model de governança opteu?
El model de governança de l’Arnau té tres capes de participació: l’assemblea de l’Arnau, amb els agents més implicats en el procés participatiu inicial (de caràcter trimestral, espai deliberatiu i sobirà); la coordinadora, mixta amb personal professional i no professional del sector cultural (semestral i amb presa de decisions executives d’urgència); i es preveuen les assemblees obertes, en les quals podrà participar la ciutadania interessada (trimestral o semestral a partir del 2019).
Dins de l’assemblea Arnau hi ha comissions de treball, més efímeres i designades per a tasques concretes: de comunicació, institucional, de formació, internacional, etc. en funció de les necessitats. Per últim, l’espai “Projectes” és on s’executen la programació, amb personal contractat, els espectacles i els projectes comunitaris o educatius. Els projectes tenen representació a l’assemblea de l’Arnau i a la coordinadora.
El nostre model de governança és un laboratori, no un model tancat; i cal que estigui en revisió constant. Un bon model de gestió comunitària és el que reflexiona o posa en crisi el seu model de governança, perquè vol dir que respon a les necessitats de la seva base social, que sempre és mutable i canviant.
Coneixeu experiències similars?
Prèviament coneixíem models participatius similars d’espais d’arts escèniques com el de La Base, al Poble Sec; l’Ateneu 9Barris; el Teatro del Barrio de Madrid o L’Ascile de Nàpols. Malgrat molts dels agents implicats ja veníem de pràctiques assembleàries, ens vam formar amb tallers interns previs de models de governança amb l’ajuda de la cooperativa ETCS, especialitzada en estratègies de transformació comunitària.
De cara al 2019, teniu previst eixamplar l’estructura de governança?
Sí, la intenció és ser més inclusives per eixamplar l’assemblea. Som conscients que necessitem més diversitat en els àmbits intergeneracional, racial i de gènere, entre d’altres. Com més pluralitat hi hagi, millor. Hem de construir camins d’implicació perquè la gent pugui prendre decisions i tingui sentiment de pertinença en el projecte social i cultural de barri que és el Teatre Arnau.