“L’Arnau itinerant és un banc de proves”

El sentiment de pertinença i implicació en el projecte de recuperació de l’antic Teatre Arnau ha generat un nou espai comunitari d’apoderament creatiu per a les arts escèniques del Paral·lel. Conversem amb la Sílvia Cortés, membre del grup impulsor, perquè volem que ens expliqui el recorregut de la lluita per recuperar el Teatre Arnau.

Com i quan et vas implicar en la recuperació del Teatre Arnau?

Em vaig assabentar de la situació de l’Arnau l’any 2014. Estava escrivint un text teatral sobre el Paral·lel i buscava informació sobre el teatre perquè hi havia una escena que passava allà. La primera reunió a la que vaig assistir era a una assemblea de Som Paral·lel i l’Arnau era l’últim punt de l’ordre del dia al qual s’hi va dedicar poc més d’un quart d’hora. Des de llavors, he viscut tot el procés fins ara, sempre vinculada als diferents òrgans que l’han anat impulsant: Assamblea de Recuperem l’Arnau, Procés participatiu, Grup Impulsor, Assemblea de l’Arnau i ara al Grup Motor.

 Quins esdeveniments inicials vau organitzar?

El primer esdeveniment que vam organitzar la Plataforma Recuperem l’Arnau va ser una trobada oberta a la Plaça Raquel Meller per treballar de forma col·lectiva el futur de l’Arnau i incorporar noves veus i noves propostes al manifest de la plataforma. Vam convocar-hi les veïnes i les entitats dels barris.

Després, vam fer quatre gales en un any davant del teatre, a la mateixa plaça. Ens vam inspirar en el format del teatre de varietats de l’antic Paral·lel. Teníem dos mestres de cerimònies que presentaven les actuacions i explicaven les reivindicacions de la Plataforma. Més de seixanta artistes van venir a actuar amb espectacles de format breu.

No hem parat de fer mai coses a la nostra manera, algunes més anecdòtiques que d’altres. Per posar un exemple, en el grup de treball de les bases per a la licitació de les obres de l’edifici l’assemblea hi tenia un arquitecte. Un dia ens va dir que es feien unes jornades pels interessats en el concurs i que havien demanat que la Plataforma els expliquéssim de veu pròpia com ens imaginàvem l’edifici. Vam demanar d’anar-hi una bona representació però l’Ajuntament ens va dir que no era possible, que per això hi havia el nostre representant al grup de treball. Llavors vam pensar la manera de ser-hi sense ser-hi i els vam fer un vídeo breu però “creatiu” on sortíem explicant la nostra visió.

Va ser el manifest el que va socialitzar la necessitat de construir un nou Teatre Arnau?

El manifest del 2016 és important en molts sentits. El primer, perquè en l’exercici d’explicar-nos, a l’assemblea anem aclarint qui som i què volem. Es generen debats molt interessants -de vegades, també eterns- i es van sumant reivindicacions com, per exemple, la dignificació dels professionals del teatre, l’alerta sobre l’especulació urbanística lligada a la gentrificació que pateixen els tres barris o la necessitat de projectes gestionats per la comunitat.

D’altra banda, com a eina, un manifest resulta molt efectiu a l’hora de recollir suports, i més en l’era d’internet, que arriba fàcilment a més gent que s’hi pot adherir.

De tota manera, penso que les quatre gales que vam fer a la Plaça Raquel Meller també són claus en la socialització de les idees de la Plataforma. I ho són, no només d’una manera complementària al manifest, sinó perquè és on vam mostrar el nostre ADN. Com que som artistes, fem espectacle, però no només això. La plataforma és un projecte d’empoderament popular. Reivindiquem la comunitat i per això estem al carrer, que és nostre espai natural. I la gent respon i omple la plaça. Aquests són missatges molt potents que no cal explicar, ho fem, i es veu. Per altra banda, quan fem una gala, cada cop més mitjans se’n fan ressò. I això vol dir que explicant-nos al carrer arribem a tot el país.

Quin ha estat el paper de l’Ajuntament de Barcelona fins ara?

Quan vaig aterrar a aquella reunió del Sortidor el 2014, les expectatives que ens fessin cas eren molt escasses.  Però també perquè érem poques, no teníem múscul. El context no convidava gens. La gent deuria pensar que era lluitar per una causa perduda. En aquell moment, des de l’administració parlaven de la necessitat de descongestionar la Rambla i desviar els turistes pel Paral·lel… Tot plegat, portava a visualitzar un hotelot horrible en el lloc de l’Arnau.

Amb el canvi de govern a l’Ajuntament crec que la gent va veure més possibilitats que l’Arnau no acabés essent un hotel i la Plataforma va eixamplar-se. En aquest sentit, l’Ajuntament ha respectat la iniciativa popular. Ha entès perfectament què vol dir un projecte comunitari. Vull dir, que ens ha acompanyat i ens ha ajudat però mai s’ha posat a manar en res més enllà dels processos administratius i la dotació pressupostària. I està molt bé. Està clar que al 2014 no ho podíem ni somniar, però en el fons, amb el control dels diners i dels tempos, segueixen tenint la clau del castell.

Ara que L’Arnau itinerant ja està en marxa, veieu més a prop l’obertura del futur Arnau al barri? I què aportarà a la comunitat?

L’Arnau Itinerant 2018 és un gran pas. Hem de seguir treballant però, per l’Arnau Itinerant 2019 i el del 2020, i tots els que calguin fins que tinguem el teatre rehabilitat. L’Arnau Itinerant ens permet anar construint un projecte a poc a poc, en cadascuna de les edicions anuals que s’aniran fent. Perquè el que s’ha d’entendre és que ens estem inventant una cosa nova. L’Arnau itinerant és un banc de proves. Aquest any hem après moltíssim i hem vist créixer idees que han anat sorgint de manera natural, i que han arrelat. També hem après molt dels errors, que també n’hi ha hagut, és clar.

El que l’Arnau aportarà a la comunitat és un exemple d’empoderament i la gent hi voldrà participar. Hi ha moltes maneres de participar a l’Arnau, ja sigui a l’Assemblea, presentant un projecte, ajudant a construir-lo o participant en les iniciatives programades. L’important és que la gent senti que l’Arnau és seu. Ara encara és massa aviat, però crec que això acabarà passant si res desvia el traç del camí que hem imaginat fins ara.

Quin és el full de ruta que encareu per al 2019?

Ens agradaria que l’Arnau Itinerant 2019 fes un salt. Aquest salt el volem fer en molts sentits, la majoria requereixen més diners, però no tots. La idea base és tenir projectes i programació pel 2019, i que la qualitat i la manera de treballar-los els marqui un segell. Ens interessen els processos i la seva interacció, per exemple. Això requereix temps, i el temps, finalment, són diners.

Un altre dels grans objectius és recuperar molta gent que havia estat vinculada al projecte, o fins i tot, aconseguir mobilitzar tota aquella base social que va signar el manifest. Que participin activament en l’Assemblea, que formin part del grup motor, dels grups de treball, que presentin projectes… Feina per fer n’hi moltíssima i com més visions i propostes, més ric serà el resultat. També volem enxarxar-nos encara més amb les entitats dels barris i fer de pont entre elles. El Poble Sec és el barri amb més entitats de la ciutat. Tenim moltíssimes entitats als tres barris però treballen de manera molt autònoma. Ens agradaria que l’Arnau fes d’enllaç per a què cooperin entre elles. I més enllà del nostre país, ens agradaria construir una xarxa internacional de teatres “diferents”, per generar diàleg i compartir experiències. Sabem que hi ha projectes experimentals com el nostre funcionant a ciutats com Edimburg, Milà i Atenes, o el Teatro del Barrio a Madrid.