“Veiem en la ràdio una eina molt poderosa per donar a conèixer la realitat de les dones i servir d’altaveu a les seves demandes”

La Metziràdio és un dels projectes de l’Arnau Itinerant 2020/2021. Cada setmana, les Metzineres es reuneixen a l’Àgora Juan Andrés del Raval per parlar als micròfons sobre diverses temàtiques que afecten a les donxs que formen el col·lectiu. En aquesta entrevista, ens hem proposat conèixer una mica millor qui hi ha al darrera d’aquest projecte, concretament l’artista Vidda Priego, directora del taller d’escriptura de monòlegs i teatre Monologueando Ando,  i l’Aura Roig, impulsora de Metzineres.

 En primer lloc, expliqueu-nos qui són les Metzineres

 Aura: Metzineres és una cooperativa sense ànim de lucre que desplega entorns d’aixopluc per a dones i persones de gènere no binari que, sobrevivint a múltiples situacions de vulnerabilitat i violència, usen drogues. Alhora que procurem cobrir necessitats bàsiques, organitzem una nodrida agenda d’activitats creatives, formatives, ocupacionals, culturals i participem de tots aquells esdeveniments culturals i d’oci que ens engresquen. Com a veïnes del barri, ens impliquem en totes aquelles iniciatives adreçades a lluitar pels nostres drets i els de la comunitat, sempre treballant contra l’estigma, a partir de planejaments propis del feminisme interseccional, la reducció de danys i els drets humans.

Des de quan existeix aquest col·lectiu i quina és la seva raó de ser?

 Aura: Com a projecte ens vam iniciar el 2017, però com  a cooperativa ens acabem de constituir.

Ho fem per donar resposta a situacions molt complexes que es trobaven en total desemparament institucional. Per una banda, els serveis adreçats a persones que usen drogues són molt androcèntrics i masculinitzats i tenen poc presents les seves necessitats i interessos específics, a més de dificultats de garantir la seva seguretat. Per altra banda, els que van adreçats a atendre les dones i persones de gènere no binari, solen excloure  de manera explícita o implícita les que usen drogues. El mateix passa amb els recursos pel sensellarisme o els malestars del salut mental. Sorgim en plena polèmica pels pisos de consum, o mal anomenats narcopisos, aportant una resposta efectiva a les complexes situacions de les dones que en són usuàries.

 Quanta gent forma part de Metzineres? Quin seria el perfil?

 Aura: Actualment som més de 260 dones i persones de gènere no binari.  Dins la plantilla hi ha les que tenen formació acadèmica i experiència professional i les que aporten el seu coneixement experiencial. Convivim amb situacions de sensellarisme, malestars de salut mental, treball sexual, sexe transaccional, experiències migratòries, problemes relacionats amb l’ús de drogues, empresonament, entre d’altres. Però el que tenim totes en comú es que sobrevivim a violències masclistes.

Metziràdio

 En ocasions heu dit que feu activisme, no assistencialisme. Ens ho expliqueu?

Aura: No cobrim necessitats. Plegades fem efectius els nostres drets, cadascuna des dels seus coneixements. Cadascuna és experta en la seva pròpia realitat, per això caminem plegades per aconseguir autonomia i autogestió. Autodefensa feminista basada en el suport mutu i  la solidaritat per la millora del benestar físic, emocional i psicològic nostre i de les nostres comunitats.

 Vidda: Jo vinc del teatre i de les arts escèniques, no soc treballadora social ni psicòloga, però, des de la meva experiència vital, empatitzo molt amb elles. Per a mi, l’assistencialisme és una manera caritativa i neoliberal de posar panys i de tractar-les amb condescendència, infantilitzar-les i dir-les: “només et mereixes això”. L’assistencialisme és totalment vertical, com el capitalisme i la seva moral, i tracta les persones amb superioritat. Aquestes són les polítiques tradicionals i sabem que no funcionen. Per a mi és important tractar-les per igual, parlo amb elles amb codis que totes entenem, de tu a tu, i els faig veure que són importants per a mi; que vegin que no només em poden explicar les seves emocions sinó que, a més, les podem mostrar perquè les experiències importen. Que són “heroïnes” i que no són ximples, com a vegades es poden sentir pel seu dia a dia. Que la situació en què es troben no és per un càstig que es mereixen per haver fet “coses dolentes” o per haver pres “males decisions” en les seves vides, sinó que la societat en què vivim és cruel i pot tocar a moltes més persones del que podem imaginar. Tot això dins del feminisme interseccional i inclusiu on hi cabem totes. Sempre els dic: “Nenas, la vida es perra, pero nosotras lo somos mucho más”.

 Ara formeu part de la programació de l’Arnau Itinerant amb MetziRàdio. Com va sorgir la idea?

 Aura: Amb Arnau Itinerant se’ns obre la possibilitat d’experimentar amb l’eina de la ràdio per mostrar moltes de les capacitats artístiques de les dones: teatre, música, poesia troben el seu espai en els nostres programes, sempre amb un transfons que busca mostrar que es tracta de dones i persones de gènere no binari creatives, resilients, poderoses, solidàries, divertides… heterogènies.

 Vidda: He estat en el teatre, la comèdia i l’activisme social durant molts anys. Amb algunes de les treballadores de Metzineres érem cares conegudes dels moviments socials i coneixien les meves creacions artístiques en què, sent una persona LGTBIQ+, implica haver crescut amb experiències sobre violència. Dic això perquè la meva comèdia sempre està plena de veritat i dolor i intento parlar amb contundència des d’aquesta perspectiva sobre temes “incòmodes”. Les companyes de Metzineres em van proposar crear un espai on portar tot això amb les noies i, a més, em van deixar fer el que jo cregués amb total llibertat, només amb el repte que les noies trobessin un espai de seguretat emocional. Vaig flipar amb totes elles i, sincerament, crec que elles amb mi. Hem creat un lligam molt fort i he après moltíssim. Hem fet curts, classes de relaxació i aquestes “hippiades” que a mi em van servir en la vida i a la meva professió i elles van entrar-hi sense judici. Fèiem escriptura impulsiva i creativa i sortien relats molt potents. Aleshores em van proposar fer, amb totes aquestes eines d’escriptura i creació, un espai de ràdio. Vaig parlar amb les meves “heroïnes” i vam dir sens dubte que sí.

Aura Roig als microfons de Metziràdio

 Quin és l’objectiu del programa?

 Vidda: Que les noies s’adonin que allò que senten, viuen o han viscut ens importa i li pot importar a més gent del que elles i jo mateixa creiem, sempre parlant en positiu. Visibilitzar una realitat molt potent i invisible amb la qual estem convivint cada dia a Barcelona i, en aquest cas, al barri del Raval.

Que la gent que ens escolti pugui entendre que, per molt que ens creiem tenir les vides molt “estructurades” al nostre “segur hogar europeu”, totes podem arribar a aquestes situacions i més encara amb la actual situació que estem patint. En resum, el que volem és passar una bona estona gaudint d’un entorn segur i lliure de les violències que aquestes dones pateixen molt sovint, a més d’apropar a aquest col·lectiu, tant privat de llocs d’expressió artística i cultural, justament a això.

 És la primera vegada que les Metzineres feu ràdio? Com viviu aquesta experiència, què suposa per a vosaltres?

Aura: Ja fa temps que, juntament amb Ravaltep, veiem en la ràdio una eina molt poderosa per donar a conèixer la realitat de les dones i servir d’altaveu a les seves demandes. L’havíem muntat en algunes ocasions en el marc d’actes reivindicatius i comunitaris, però ens era complexe donar-li seguiment.

 Vidda:  Jo no hi era abans al projecte de ràdio, però sabia que les noies estaven molt contentes. Així que, quan ho vam projectar en aquesta nova etapa en el marc de l’Arnau Itinerant, a mi em va encantar i a les meves “heroïnes” també. Això per mi és molt important, jo tot ho consulto amb elles i és molt fort el vincle que hem establert, perquè hi ha noies que venien al taller nomes per xerrar entre nosaltres i, és clar, ara fer ho pel públic era una mica delicat. Algunes em deien literalment: “Jo, si estàs tu, segur que em sentiré còmoda”. A mi només d’escoltar això se’m posen els pèls de punta, perquè és un pas molt gran!  No podem oblidar que, darrere de cada programa, tenim un treball molt potent de documentació i hem de tenir molta cura de no trencar la línia fina entre acompanyament i el “anar a cercar el teu testimoni” perquè elles no es sentin envaïdes. Això porta molta feina, així que el programa és només la punteta de l’iceberg.

Per últim, volem saber quins són els desitjos de les Metzineres pel 2021

Vidda:  Doncs que les noies continuïn sentint que Metzineres són elles també i que es un espai en el que poder desenvolupar tasques de cooperació i de feminisme.

Aura: Poder seguir generant entorns d’aixopluc i espais de benestar, seguir fent barri i formant part d’aquest Raval Rebel i solidari, una mica canalla, que tant estimem.