Tronco escriu cançons per equilibrar l’increment del buit. La formació va començar com a duet de germans, Conxita i Fermí Herrero, que tocaven junts perquè les seves habitacions estaven una al costat de l’altra. 

Els agraden les festes que es desencadenen quan la seva mare, els tiets, els cosins i l’àvia es reuneixen per menjar. Són fans de Martirio, Antonio Machín i el que Fermí anomena la “música tranquil·la en general”, o sigui, la que “no és forta”. Els encanten els acudits, Gloria Fuertes, El vigilant en el camp de sègol de Salinger, Elías e Ignacio, María el Problema, Cosmo K, David Shrigley, Alexis Nolla, Albert Pla, Els Beatles, les havaneres i el poble cubà. L’únic que no els acaba de sortir bé són, en una proporció molt similar, els compromisos seriosos i, com podeu veure, escriure textos promocionals. Detesten l’estat opressor i lluiten contra el mal. Les seves frases preferides són “el que tu tens a les venes no és sang, el que tu tens és caramel” i “un petonet de yocolata”.

La nova proposta, amb Conxita al capdavant, manté l’essència dels germans Herrero.

Artistes a l'escenari

• Conxita Herrero (veu)