Un cop passada la clausura de l’Exposició, el Pavelló va ser desmuntat el 1930. Amb el temps va esdevenir un referent clau tant en la trajectòria de Mies van der Rohe com per al conjunt de l’arquitectura del segle XX. La significació i el reconeixement del Pavelló van fer pensar en la seva possible reconstrucció.
El 1980, Oriol Bohigas va impulsar aquesta iniciativa des de la Delegació d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, i Ignasi de Solà-Morales, Cristian Cirici i Fernando Ramos van ser els arquitectes designats per a la recerca, el disseny i la direcció de la reconstrucció del Pavelló.
Les obres es van iniciar el 1983 i el nou edifici es va inaugurar el 1986 en el seu emplaçament original.
Els materials
Vidre, acer i quatre tipus diferents de pedra (travertí romà, marbre verd dels Alps, marbre verd antic de Grècia i ònix daurat de l’Atlas) van ser els materials utilitzats en la reconstrucció. Tots de les mateixes característiques i procedència que els utilitzats inicialment el 1929.

L’originalitat de Mies van der Rohe en l’ús dels materials no rau en la seva novetat sinó en l’ideal de modernitat que expressaven a través del rigor de la seva geometria, de la precisió de les peces i de la claredat del muntatge.