Parc del Laberint d'Horta
Aquest parc inclou el jardí més antic conservat a la ciutat. Nascut com un jardí neoclàssic amb un toc de fisonomia italiana, es va acabar com a jardí romàntic.
Tot dubte és un laberint. Decisions, hipòtesis, teories són camins per trobar solucions i cada drecera obre un nou punt de vista. Pensi sobre això mentre intenta desentrellar el laberint vegetal del parc fet de murs de xiprers amples i domesticats. Si en arribar al centre no troba el cor que el parc li haurà robat, demani-li a Eros on el pot recuperar. La seva escultura és al bell mig del laberint. De nou situats en el món, enfrontem-nos al segon repte: És un jardí neoclàssic o un jardí romàntic?
Història
El parc ocupa els terrenys d’una finca del marquès de Llupià, de Poal i d’Alfarràs, un home molt il·lustrat que va encarregar l’obra a l’italià Domenico Bagutti, qui va treballar-hi fins al 1808. El jardiner francès Delvalet va ser el responsable de les plantacions i un mestre d’obres català, Jaume Valls, en va supervisar els treballs. La família Desvalls va mantenir la propietat de la finca fins als anys 70, quan va passar a mans de l’Ajuntament. Es va inaugurar com a parc públic el 1971. El 1994 se’n va fer una restauració en profunditat, que en va transformar la concepció a la categoria de jardí museu.
Activitats que s’hi duen a terme
-
Activitat finalitzada