Lluís Domènech i Montaner (1849-1923), el gran arquitecte del modernisme, continua les obres del Palau Montaner allà on, per desavinences amb la propietat, les deixa Josep Domènech i Estapà, primer arquitecte de l’edifici. Tot i la llibertat creativa que l’editor Ramon de Montaner i Vila, propietari de l’edifici, atorga a Domènech i Montaner per bastir la seva mansió familiar, ell decideix continuar l’obra a partir de la carcassa construïda pel seu predecessor, introduir-hi elements ornamentals i ampliar-ne el ràfec previst per amorosir la severitat de les línies i dotar-la de caràcter.