Museu d'Història de Barcelona Park Güell

Districte: Gràcia

Barri: la Salut

Transportes
C. d'Olot, s/n (08024)
Com s'hi va

La Casa del Guarda del Park Güell és un dels exemples d’habitatge modest construït per Gaudí entre 1901 i 1903 com a lloc de residència del porter del que inicialment havia de ser una urbanització. Aquest petit espai, concebut per a ús d’una família humil, presenta una gran riquesa i complexitat compositiva. Gestionat pel MUHBA, s’hi mostra l’exposició Güell, Gaudí i Barcelona, l'expressió d'un ideal urbà mitjançant tres nivells d’explicació: la casa, el parc i la ciutat, que es corresponen amb els tres pisos de l’edifici.

El discurs expositiu presenta en primer lloc els aspectes tècnics i constructius de la casa i la relació amb altres habitatges ideats per Gaudí, seguidament aborda la fructífera relació intel·lectual i constructiva entre Güell i Gaudí, i les característiques del primitiu projecte d’urbanització residencial privada, reconvertit en parc municipal a l’any 1926. Finalment, tracta de la inserció del Park Güell a la Barcelona dels anys d’esclat del modernisme, relacionant-los amb la voluntat de representació i d’ambició de capitalitat per part de les elits barcelonines als inicis del segle XX.
 

El Park Güell s’inscriu en el projecte urbanístic de l’Eixample de Barcelona ideat per Ildefons Cerdà. Una ciutat que va esdevenir una gran metròpolis després de l’Exposició Universal de 1888 i punt d’atracció d’un incipient turisme. La ciutat, que es troba en ple procés d’expansió, actua urbanísticament de manera simultània a la ciutat antiga (iniciant l’obertura de la Via Laietana), a l’Eixample i als vells suburbis fabrils de la plana, de caràcter més industrial i popular, que es comencen a urbanitzar.

L’any 1900 l’empresari Eusebi Güell va encarregar a Antoni Gaudí la construcció del Park Güell, una zona residencial per a famílies benestants. L’arquitecte va idear un nou model urbà seguint els sistemes britànics de cases envoltades de jardí, però va anar molt més enllà, trencant els límits estètics entre natura i obra d’art, entesa com “artifici”. Les obres van començar el 1900 i el 1914 es paralitzen. La urbanització privada va ser adquirida per l’Ajuntament el 1922 i va passar a ser un espai públic el 1926. El 1984 és declarat Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO.
 

Activitats que s’hi duen a terme