Ubicat en un extrem del parc de la Ciutadella, el Castell dels Tres Dragons havia de funcionar com a reclam arquitectònic i com a cafè restaurant durant els mesos que va durar l’Exposició Universal del 1888. Tot i així, alguns problemes durant l’execució de les obres van dur Lluís Domènech i Montaner a abandonar el projecte, que va acabar un altre arquitecte quan ja quedava poc temps per clausurar la fira.

Malgrat l’èxit relatiu dels inicis, ben aviat el Castell dels Tres Dragons, que va adoptar el nom d’una obra teatral de Serafí Pitarra, es va convertir en emblema de la Barcelona modernista.

El Castell dels Tres Dragons reuneix alguns dels trets més característics del modernisme català: la construcció de maó vist, la forma majestuosa i fantasiosa (en aquest cas, un castell de planta quadrada amb quatre torres), l’ús de ferro forjat i de ceràmica per a la decoració, etc.

L’edifici ha tingut diversos usos des que es va construir: pocs anys després de la fi de la fira es va reobrir com a Museu d’Història, i l’any 1920 es va readaptar per acollir-hi el Museu de Zoologia. Actualment és una de les quatre seus del Museu de Ciències Naturals i es dedica a la recerca, conservació i divulgació de les col·leccions del museu, a més de la publicació d’obra especialitzada. Bona part de les seves dades són accessibles en línia a través del portal Global Biodiversity Information Facility.