L’edifici constitueix un dels millors models del gòtic català, tant per l’església com pel claustre de tres plantes, un dels exemples més espaiosos i harmònics d’aquest estil. De l’església cal destacar-ne el sepulcre de la reina Elisenda, que ofereix dos vessants, el que dona a l’església, on apareix la seva imatge vestida com a sobirana, i el que dona al claustre, on es mostra com a vídua i penitent. Igualment, destaquen els vitralls del segle XIV, diverses sepultures de famílies nobles i els tres cors: l’alt, el baix i el dels frares.

Dins del monestir, i al voltant del claustre, s’hi poden veure un seguit de cel•les de dia, on les religioses es retiraven per al recolliment personal. Destaca la capella de Sant Miquel, encarregada per l’abadessa sor Francesca ça Portella l’any 1343 al pintor Ferrer Bassa, amb una clara influència d’artistes tan importants com Giotto, el taller dels Lorenzetti o Simone Martini. (L’exposició temporal Murals divins. Reobertura de la capella de Sant Miquel aprofundeix en els murals de la capella.) Completen la visita la sala capitular, l’abadia, el refetor, la cuina, les procures, el dormidor i la infermeria —un dels exemples més ben conservats d’edifici hospitalari del Renaixement.