Quan, el segle XIX, Barcelona va trencar les muralles que l’asfixiaven, es va construir un gran passeig per unir la part alta de la ciutat, la part de muntanya, amb la part de Ciutat Vella, la part de mar. La Rambla són cinc trams amb noms diferents. Començant des de la plaça de Catalunya i baixant Rambla avall, cap al port, comença la rambla de Canaletes, on hi ha la font de Canaletes, una font del segle XIX de la que es diu que qui hi beu torna a Barcelona. Una mica més avall hi ha la rambla dels Estudis, anomenada així perquè hi va haver una de les primeres universitats de Barcelona, tancada el segle XVIII quan Felip V va suprimir les universitats catalanes. En aquesta zona es troba el Palau de la Virreina, un exemple d’arquitectura civil i un gran regal símbol de l’amor del virrei del Perú cap a la seva segona esposa. Seguint direcció mar, hi ha la rambla de les Flors, l’únic lloc de la Barcelona del segle XIX on es podien comprar flors, i que avui encara manté aquesta activitat. La Boqueria i el Liceu, dues institucions del menjar i la música, enceten la quarta rambla, la dels Caputxins, anomenada així pel convent de frares caputxins que hi havia. La cinquena part, la rambla de Santa Mónica, és on tradicionalment s’ubiquen els dibuixants i els pintors, i enllaça aquest espectacular passeig amb el mar.

La Rambla, que va connectar Barcelona de dalt a baix, és un lloc imprescindible de la ciutat, el passeig pel qual tothom ha de passar en un moment o altre. Sentir la Rambla és sentir Barcelona.