La Casa de Convalescència - Seu de l’Institut d’Estudis Catalans
La Casa de Convalescència de Sant Pau, seu històrica i actual de l’Institut d’Estudis Catalans, és un magnífic edifici civil del segle XVII destinat a la convalescència dels malalts del veí Hospital de la Santa Creu. Inicialment, acollí set homes i cinc dones.
Tot i que la primera pedra la hi va posar el bisbe Sentís el 26 de març de 1629, van passar més de trenta anys fins que es va inaugurar, els dies 24 i 25 de gener de 1680.
El projecte inicial de l’edifici, que després fou reduït, preveia tres plantes: a la planta baixa, menjadors, cuines, rebost i forn; a la primera planta, els dos dormitoris- l’un per a homes i l’altre per a dones-, les secretes i la capella, i a la planta de dalt, el guarda-roba. També incloïa un claustre i un sobreclaustre.
La Casa de Convalescència va constituir una millora clara en l’atenció als malalts convalescents. A finals del segle XVII, tenia dos-cents llits de ferro, quatre-cents matalassos i quadres per a «alegrar la vista», i als malalts que en podien prendre els donaven carn i postres. El lligam de la Casa de Convalescència amb l’hospital va continuar, així, fins a principis del segle XX.
Activitats que s’hi duen a terme
-
Activitat finalitzada